Presentació del llibre: Migracions. Obrir les Fronteres d’un Món Desigual

La caràtula del vídeo és una imatge d’un diari veneçolà de l’època. 106 migrants canaris aribaren a Venezuela al maig del 1949 en un estat lamentable a bord del veler La Elvira. (https://www.nuevatribuna.es/articulo/america-latina/odisea-elvira-cuando-espanoles-emigraban-venezuela/20180412185804150785.html ). 

Les migracions han estat sempre presents a la història de la humanitat. Molt sovint han estat provocades per motivacions molt variades entre les quals, i de manera molt significativa, ha estat fugir de situacions de fam o de violència, si no d’ambdues. Espanya ha passat per llargs periodes de temps expulsant centenars de milers de persones cap a altres països.

Des de fa uns anys, Espanya és receptora de migrants provinents de Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i Europa. La Unió Europa s’ha desentès de les greus conseqüències que el colonialisme ha causat en altres continents i lluny de tractar de revertir-les ha continuat beneficiant-se de l’apropiació de les seves riqueses.

El llibre recull en diversos articles de diferents autores els problemes de les persones migrants i la manca de drets que pateixen. Llibre imprescindible per adonar-se de la magnitud del dany que causa la política de reforç de fronteres i l’economia depredadora.

Obrim les Fronteres d’un Món Desigual

MIGRACIONS

Presentació i debat d’una qüestió viva, ben punyent i què ens qüestiona la nostra societat europea.

No falteu a aquesta cita : dilluns dia 11 de desembre, a les 6:30 al Casal Mas Guinardó.

Tindrem a dues persones expertes en els problemes de les migracions i que han acumulat experiència i coneixement:

Brian Anglo, és llicenciat en Psicologia i Filosofia per la Universitat d’Oxford. Nascut a Anglaterra al si d’una família d’origen immigrant. Resideix a Catalunya des de fa més de 30 anys. Com a activista polític i social, és membre de Papers i Drets per a Tothom i d’Anticapitalistes.

Natàlia Caicedo Camacho és professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Doctora en Dret amb esment europeu per la Universitat de Barcelona (2012). Des del 2006 és membre de l’Institut de Dret Públic i des del 2018, coordinadora de l’Informe comunitats autònomes. Les seves àrees de recerca són la immigració, els drets socials i el dret autonòmic.

Tindrem amb nosaltres educadors i joves de la Llar d’Oportunitas i de Superacció que ens explicaran la seva tasca en favor de la integràció i inclussió dels joves migrans a la nostra ciutat.

Aquest llibre té un plantejament senzill. El fet de voler moure’s pel planeta, el que ara es diu «migrar», no requereix ni explicació ni justificació. Allò que és inhumà, allò que cal explicar —i denunciar— són les barreres que s’han construït per impedir aquest moviment. Veus molt diverses —del nord i el sud global, de persones migrades, de l’activisme antiracista, del món acadèmic…— tracten diferents aspectes de la qüestió, cadascuna des de la seva situació pròpia. El que comparteixen és el rebuig a les polítiques letals i racistes actuals. El llibre explica que no existeix un problema de migració, sinó un problema de fronteres, de lleis discriminatòries. Cal acabar amb aquesta negació dels drets de les persones i reivindicar l’obertura de les fronteres d’un món desigual.

Vídeo de la xerrada Crisi Mediambiental

La Xerrada i posterior debat es va centrar en una crítica amb dades sobre la impossibilitat de seguir pensant en una ampliació de les infraestructures existents: aeroport, port, vies destinades a facilitar la mobilitat en transport privat… Pel contrari cal estudiar les alternatives que obrim pas a un nou model de desenvolupament que tingui cura del medi ambient i de la salt de les persones.

La ponent de Plataforma Zeroport no va poder assistir i en el seu lloc va intervenir en nom de Zeroport la Jus. Veieu la gravació! Dieu la vostra en els comentaris del bloc.

INFRAESTRUCTURES, CRISI MEDIAMBIENTAL I, CANVI DE MODEL DE CIUTAT

Dilluns 9 d’octubre a les 18.30 a la sala d’actes del Mas Guinardó. Plaça Salvador Riera de Barcelona.

La xerrada i posterior debat tractarà d’abordar les macro-infraestructures que amenacen Barcelona: aeroport, 4rt cinturó, terminals portuàries… Però també fent referència a les micro-infraestructures amb les quals es relacionen com el sistema viari. Introduir l’alternativa d’una reconversió de la matriu productiva de la conurbació de Barcelona, dins la que s’inclou la indústria turística i hotelera, i el model de ciutat de serveis.

Comptarem amb OLGA PRADAS, de la Plataforma Zeroport i amb David Soler membre del Garrofer i de l’Assemblea de Barris pel decreixement turístic.

Els assistents rebran gratuïtament el llibre d’en Josep Cabayol: “En guerra per la vida. Crisi climàtica i transformació social” que també es pot trobar a https://montaber.es/libro/en-guerra-per-la-vida/

En Josep Cabayol va col·laborar diversos cops amb el Garrofer sempre en xerrades referents a aspectes punyents del canvi climàtic, la contaminació mediambiental i la necessitat de superar el model de producció capitalista per fer-hi front.

Contra el Hard Rock, el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i del port!

Vídeo de la Xerrada “Rescatem la Salut Pública”

La campanya Rescatem La Salut està impulsada per una vintena de col·lectius pel dret a la Salut, a més d’altres organitzacions transversals, com les veïnals, pobresa energètica, entre moltes altres:

Salut Drets Acció, La Capçalera, Marea Blanca, FoCAP, Yo Sí Sanitat Universal, SAP Muntanya, Santako Diu Prou, Grup en Defensa Salut Girona, Xarxa Dones per la Salut, Sindicat SAD Cuidadores Familiars, Coordinadora Residències 5+1, Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), CATAC, CONFAVC, FAVB Bcn, FAVB Badalona, ODG, ESF, Quepo, Medicus Mundi Mediterrània.

Rescatem la Salut Pública

La campanya Rescatem La Salut està impulsada per una vintena de col·lectius pel dret a la Salut, a més d’altres organitzacions transversals, com les veïnals, pobresa energètica, entre moltes altres:

Salut Drets Acció, La Capçalera, Marea Blanca, FoCAP, Yo Sí Sanitat Universal, SAP Muntanya, Santako Diu Prou, Grup en Defensa Salut Girona, Xarxa Dones per la Salut, Sindicat SAD Cuidadores Familiars, Coordinadora Residències 5+1, Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), CATAC, CONFAVC, FAVB Bcn, FAVB Badalona, ODG, ESF, Quepo, Medicus Mundi Mediterrània.

La precarització de la sanitat pública atempta contra el dret a la salut de totes les persones, maltracta els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties en comptes d’establir polítiques transversals de foment de la salut.

Davant d’una situació que només empitjora any rere any, amb compromisos buits, mesures poc transparents i polítiques públiques definides als despatxos sense comptar amb l’opinió dels i les professionals que exerceixen el dia a dia, ni amb les demandes de la ciutadania, reclamem accions urgents i efectives.

·         Reforceu l’Atenció Primària i blindeu-la com a garant de la salut

·         Atureu la privatització dels serveis i revertiu les concessions existents

·         Garantiu la dignitat de les condicions laborals i establiu un únic conveni

·         Construïu urgentment polítiques de salut transversals

·         Per una vida digna, per la igualtat i la justícia, #RescatemLaSalut!

Podeu llegir el manifest a: https://www.rescatemlasalut.cat/manifest/

Per conèixer aquesta campanya i la possibilitat d’unir moltes forces en aquesta direcció, us esperem

dilluns 15 de maig, 17h30 al Mas Guinardó

Vídeos de la xerrada Deshumanitzades

Introdueix: Alícia Palau d’El Garrofer
Presenta: Berta Camprubí de La Directa
Migrar té rostre de dona.
Elisabeth González i Susana Espinosa
La Llei d’Estrangeria
Les sol·licituds d’asil.
El repte dels papers.
L’accés al padró.
Maternitat segrestada.
La insensibilitat de la institució.

Enllaços:

https://deshumanitzades.directa.cat/

https://www.instagram.com/p/Cnom-45II-H/

DESHUMANITZADES!

Camins migratoris travessats pel racisme i el patriarcat

El 13 de març, volem aportar als actes de celebració que es realitzen al voltant del dia internacional de la dona, una realitat viscuda per desenes de milers de dones migrants provinents de l’Amèrica Llatina.

Per fer-ho comptem amb la important col·laboración de l’ONG Entrpobles, la Directa i les Brigades Internacionals per la Pau (PBI) que han realitzat una webdoc sobre les situacions viscudes per dones migrants sotmeses al patriarcat i al racisme institucional.

Un milió i mig de persones migrants de l’Amèrica Llatina viuen a l’Estat espanyol de manera regular. Desenes de milers ho fan de manera irregular.

A l’Estat espanyol, el dèficit de cures, els ritmes laborals o l’augment de la quantitat de gent gran que necessita cures ofereix llocs de treball fins ara precaritzats. Dones migrades ocupen aquests llocs per omplir un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família. Alhora, a la seva família o comunitat d’origen, el buit de cures que ha deixat en migrar serà cobert per altres dones –sovint àvies, tietes o germanes–, que queden a càrrec d’infants, persones dependents i altres tasques comunitàries relacionades amb la cura.

Els obstacles per sol·licitar asil i el 94% de denegacions representen greus violències contra qui cerca refugi a l’Estat espanyol.

La llei d’estrangeria permet l’entrada de milers de migrants, que es veuen obligades a viure en la precarietat de la irregularitat durant almenys tres anys. El principal obstacle que es troben les que intenten portar la seva família cap a l’Estat espanyol són els llargs períodes d’espera derivats de la densa burocràcia que s’ha de dur a terme. De nou, es deshumanitzen les persones, les maternitats i les menors sotmetent-les a un tràmit complex ple d’obstacles.

Fem possible un Futur Ecològic i Social

Necessitem que les Administracions Públiques encapçalin les reformes necessàries per fer front a l’Emergència Climàtica.

Però no ens refiem, comencem per anar canviant les nostres pautes de consum i els nostres hàbits de mobilitat.

Siguem exigents amb els que ens governen per a un Futur Possible.

David Soler i Eva Vilaseca ens parlen de la transició ecosocial.

Cap a un Futur Ecològic i Social

La força dels moviments ecologistes i socials debaten sobre com han de canviar les regles de l’economia i de les relacions socials per a que sigui possible un futur sostenible per a la humanitat. El món de l’economia globalitzada està frenant els canvis imprescindibles per resoldre les urgències del canvi climàtic, de l’escalfament global i de la destrucció de la natura.

Us presentem una xerrada que abordarà aquest tema i posarà sobre la taula els futurs possibles i els canvis imprescindibles.