Vídeo de la Xerrada “Rescatem la Salut Pública”

La campanya Rescatem La Salut està impulsada per una vintena de col·lectius pel dret a la Salut, a més d’altres organitzacions transversals, com les veïnals, pobresa energètica, entre moltes altres:

Salut Drets Acció, La Capçalera, Marea Blanca, FoCAP, Yo Sí Sanitat Universal, SAP Muntanya, Santako Diu Prou, Grup en Defensa Salut Girona, Xarxa Dones per la Salut, Sindicat SAD Cuidadores Familiars, Coordinadora Residències 5+1, Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), CATAC, CONFAVC, FAVB Bcn, FAVB Badalona, ODG, ESF, Quepo, Medicus Mundi Mediterrània.

Rescatem la Salut Pública

La precarització de la sanitat pública atempta contra el dret a la salut de totes les persones, maltracta els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties en comptes d’establir polítiques transversals de foment de la salut.

Davant d’una situació que només empitjora any rere any, amb compromisos buits, mesures poc transparents i polítiques públiques definides als despatxos sense comptar amb l’opinió dels i les professionals que exerceixen el dia a dia, ni amb les demandes de la ciutadania, reclamem accions urgents i efectives.

· Reforceu l’Atenció Primària i blindeu-la com a garant de la salut

· Atureu la privatització dels serveis i revertiu les concessions existents

· Garantiu la dignitat de les condicions laborals i establiu un únic conveni

· Construïu urgentment polítiques de salut transversals

· Per una vida digna, per la igualtat i la justícia, #RescatemLaSalut!

Podeu llegir el manifest a: https://www.rescatemlasalut.cat/manifest/

Per conèixer aquesta campanya i la possibilitat d’unir moltes forces en aquesta direcció, us esperem

dilluns 15 de maig, 17h30 al Mas Guinardó

Vídeos de la xerrada Deshumanitzades

Introdueix: Alícia Palau d’El Garrofer
Presenta: Berta Camprubí de La Directa

Migrar té rostre de dona.

Elisabeth González i Susana Espinosa

La Llei d’Estrangeria

Les sol·licituds d’asil.

El repte dels papers.

L’accés al padró.

Maternitat segrestada.

La insensibilitat de la institució.

Enllaços:

https://deshumanitzades.directa.cat/

https://www.instagram.com/p/Cnom-45II-H/

DESHUMANITZADES!

Camins migratoris travessats pel racisme i el patriarcat

El 13 de març, volem aportar als actes de celebració que es realitzen al voltant del dia internacional de la dona, una realitat viscuda per desenes de milers de dones migrants provinents de l’Amèrica Llatina.

Per fer-ho comptem amb la important col·laboración de l’ONG Entrpobles, la Directa i les Brigades Internacionals per la Pau (PBI) que han realitzat una webdoc sobre les situacions viscudes per dones migrants sotmeses al patriarcat i al racisme institucional.

Un milió i mig de persones migrants de l’Amèrica Llatina viuen a l’Estat espanyol de manera regular. Desenes de milers ho fan de manera irregular.

A l’Estat espanyol, el dèficit de cures, els ritmes laborals o l’augment de la quantitat de gent gran que necessita cures ofereix llocs de treball fins ara precaritzats. Dones migrades ocupen aquests llocs per omplir un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família. Alhora, a la seva família o comunitat d’origen, el buit de cures que ha deixat en migrar serà cobert per altres dones –sovint àvies, tietes o germanes–, que queden a càrrec d’infants, persones dependents i altres tasques comunitàries relacionades amb la cura.

Els obstacles per sol·licitar asil i el 94% de denegacions representen greus violències contra qui cerca refugi a l’Estat espanyol.

La llei d’estrangeria permet l’entrada de milers de migrants, que es veuen obligades a viure en la precarietat de la irregularitat durant almenys tres anys. El principal obstacle que es troben les que intenten portar la seva família cap a l’Estat espanyol són els llargs períodes d’espera derivats de la densa burocràcia que s’ha de dur a terme. De nou, es deshumanitzen les persones, les maternitats i les menors sotmetent-les a un tràmit complex ple d’obstacles.

Fem possible un Futur Ecològic i Social

Necessitem que les Administracions Públiques encapçalin les reformes necessàries per fer front a l’Emergència Climàtica.

Però no ens refiem, comencem per anar canviant les nostres pautes de consum i els nostres hàbits de mobilitat.

Siguem exigents amb els que ens governen per a un Futur Possible.

David Soler i Eva Vilaseca ens parlen de la transició ecosocial.

Cap a un Futur Ecològic i Social

La força dels moviments ecologistes i socials debaten sobre com han de canviar les regles de l’economia i de les relacions socials per a que sigui possible un futur sostenible per a la humanitat. El món de l’economia globalitzada està frenant els canvis imprescindibles per resoldre les urgències del canvi climàtic, de l’escalfament global i de la destrucció de la natura.

Us presentem una xerrada que abordarà aquest tema i posarà sobre la taula els futurs possibles i els canvis imprescindibles.

Gravació de l’acte sobre l’OTAN i la Geopolítica de les Armes.

Pere Ortega i Arnau Carné.

Pere Ortega i Arnau Carné tracten d’explicar, amb molta claredat, que hi ha darrera la guerra d’Ucraïna i de les tensions bèl·liques internacionals. En el debat posterior a les exposicions dels ponents apareixen diverses iniciatives ja posades en pràctica i que poden donar pas a la pau com alternativa de convivència per la humanitat.

OTAN i Geopolítica de les Armes

I LA PAU?

Com treballar per la pau en un context de blocs militars?

Quin és el paper de les vies diplomàtiques i la societat civil?

Estem farts de guerres i de d’invasions d’uns països per altres, però cal entendre la lògica de la lluita de blocs i de la generació constant de noves guerres per poder actuar amb consciència per la pau. Les dinàmiques destructives que ens imposen ens situen en perill mentre els poders econòmics se’n beneficien.

Però hi ha alternatives: el proper dilluns 19 de desembre en parlem.

Gravació del debat sobre el Procés Constituent a Xile

Judith Muñoz Saavedra i Verónica Aravena Vega ens van explicar els contextos i l’esperances d’un procés de canvi constitucional que volia substituir la constitució elaborada durant la dictadura de Pinochet. Un canvi que hauria suposat un important pas endavant per la democratització de Xile i un fre a les polítiques neoliberals que durant massa anys han deixat una població empobrida amb nivells de desigualtat impressionants.

Les esperances estan vives i la població segueix demanant canvis. Això suposa la cerca de noves vies de transformació social i noves maneres d’articulació entre els moviments socials i polítics.

Betzabeth Marín Nanco no va poder estar present a l’acte per problemes de salut. Esperem tenir-la amb nosaltres en una pròxima ocasió.