La Xarxa d’habitatge d’Horta-Guinardó ens fa una descripció del problemes que l’especulació de l’habitatge provoca a Barcelona i en concret al barri del Guinardó.
L’habitatge subjecte a les regles del mercat capitalista arrabassa a la població treballadora el dret a tenir un lloc on viure dignament.
Autor: el garrofer espai de debat
La lluita pel Dret a l’Habitatge a Horta-Guinardó
“La majoria dels economistes estan convençuts que el mercat de l’habitatge és un mercat normal. Però el sòl no es comporta com un bé de mercat normal. És molt escàs, no es pot crear sòl de la mateixa manera que pots incrementar la producció de taronges o sabates. Ni tampoc ho pots fer al mateix ritme. I no parlem de qualsevol sòl, sinó del sòl de les ciutats, on necessitem viure.
Pel costat de la demanda, no pots deixar de consumir habitatge o substituir-lo per una altra cosa, com pots fer amb les taronges. Necessites casa i la necessites en un lloc concret: on és la teva família o la teva feina. Així es genera una relació de poder molt desigual entre qui té la casa i qui la necessita. Per això els propietaris sempre han pogut apujar el preu a un r20itme més gran que l’economia real, que els salaris.”
Jaime Palomera
Enllaços interessants:
Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó:
Plataforma Afectats per la Hipoteca:
Repressió de la Dona en el Franquisme
Des del 1941 fins el 1985, fins ben entrada la democràcia, 10 anys després de la mort del dictador, El Patronato de Protección a la Mujer va ser un mecanisme per exercir un brutal control patriarcal sobre aquelles noies que desafiaven el model de “bona dona”. Supervivents del Patronato exigeixen que es conegui el que va suposar aquesta institució i reparar els danys a les que van passar per ella.
La repressió de la dona té una llarga història que encara perviu avui dia. Us mostrem el vídeo de la xerrada que vam tenir el passat dilluns 11 de maig.
Podeu trobar més informació en el següents enllaços:
Cronicas 2 de Tv2 El patronato de protección a la mujer
Sense Ficció – Els internats de la por 3cat:
https://www.3cat.cat/3cat/els-internats-de-la-por/video/5510334
Radio 3CAT:
Articles:
Diari Público
https://www.publico.es/especiales/patronato-mujer/iglesia-impune.html
.
Contra l’Oblit: “El Patronato de Protección de la Mujer”
ELS BUITS
El documental/curtmetratge Els buits, dirigit per Isa Luengo, Sofia Esteve, Marina Freixa Roca és un exercici de memòria històrica. Mariona reflexiona amb la seva filla i cineasta, el seu pas pel franquista “Patronato de protección a la mujer”.
Pot la transmissió de la paraula restituir una memòria oblidada? Pot trencar amb el silenci perpetuat entre generacions? Amb disset anys, Mariona va ser internada a un correccional del Patronato de Protección a la Mujer, institució dedicada a “regenerar dones caigudes” durant el franquisme i els primers anys de democràcia.
El 2023, ella i la seva filla recomponen les peces i buits d’aquesta història que ha participat en diferents festivals, ha guanyat la Biznaga de plata al millor curtmetratge documental del Festival de Málaga 2024, el Premi del públic al D’A Film Festival de Barcelona 2024 i va ser Nominat als Goya 2025.
QUÈ ERA EL “PATRONATO DE PROTECCIÓN A LA MUJER”?
Des del 1941 fins el 1985, fins ben entrada la democràcia, 10 anys després de la mort del dictador, El Patronato de Protección a la Mujer va ser un mecanisme per exercir un brutal control patriarcal sobre aquelles noies que desafiaven el model de “bona dona”. Supervivents del Patronato exigeixen que es conegui el que va suposar aquesta institució i reparar els danys a les que van passar per ella.
Al 2023 Represaliades pel Patronato van demanar al Parlament de Catalunya una comissió específica d’investigació i el perdó públic de les congregacions religioses que operaven els centres de la institució, així com la modificació de la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, on se les inclogui.
El Dilluns 11 de maig comptarem amb:
Mariona Roca, activista i supervivent del Patronato.
Sol Abejón, historiadora i autora del llibre “Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona” Ed Descontrol 2021.
La Cooperativa Rocaguinarda que posarà a la venda el llibre de la Carmen Guillén: “Redimir i adoctrinar: El Patronato de Protección a la Mujer (1941-1985)” Ed Crítica 2026.
Documentals:
Cronicas 2 – el patronato de protecciuón a la mujer Tv2
https://www.rtve.es/television/20180907/patronato/1793441.shtml
Sense Ficció – Els internats de la por 3cat:
https://www.3cat.cat/3cat/els-internats-de-la-por/video/5510334/
Radio:
Articles:
https://www.publico.es/especiales/patronato-mujer/iglesia-impune.html https://directa.cat/el-franquisme-va-deixar-tantes-victimes-que-nosaltres-som-les-ultimes-de-lallista/
Neocolonialisme i Propostes Ecofeministes
Publiquem la xerrada del passat dilluns dia 9 de març.
Interessant exposició de Nicola Scherer i un gran debat posterior.
Per la Llibertat, la Igualtat i la Pau
Dilluns 9 de març 18:30 al Mas Guinardó:
La centralitat del poder en el món actual travessa les relacions humanes, socials, de gènere i entre països. Es fa molt present i constant en l’explotació de les classes treballadores per part del capital i en el domini en les relacions colonials i neocolonials dels països desenvolupats per sobre dels altres.
La lluita feminista aporta a la lluita per la llibertat i l’equitat la lluita del moviment feminista per l’alliberament de la dona, contra la violència i la subordinació. L’ecofeminisme incorpora la lluita ecologista per la salvaguarda de la vida sobre el planeta. No es pot continuar menystenint i desvaloritzant les tasques de cura ni de les persones ni de la naturalesa. L’escalfament climàtic, les guerres que travessen el món, la violència de gènere, les migracions a la cerca d’oportunitats, etc. ho posen en evidència.
Nicola Scherer aportarà els seus coneixements i experiència per ajudar-nos a actualitzar les nostres idees i els nostres valors. Cal armar el nostre pensament per situar-nos en un món canviant i no caure en la paràlisi.
Pensem i actuem!
S’ha creat la Ràdio Comunitària del Guinardó. Hi trobareu el Podcast: “Espai de Debat, El Garrofer”
Aquí teniu la intencionalitat del podcast:
https://www.barcelona.cat/xrcb/ca/radio/la-radio-que-rutlla
Aquí teniu el primer episodi:
https://www.barcelona.cat/xrcb/ca/podcast/episodi-01-mes-enlla-del-47-entrevista-adela-alos-moner
El primer episodi és una entrevista amb l’Adela Alòs-Moner que junt amb l’Anna Monjo han coordinat el llibre “Més enllà del 47” sobre el segrest que van realitzar a Torre Baró per aconseguir facilitar l’accés públic al barri. En el llibre s’aborda el context social i polític que es vivia en aquells anys (1978) i contestar un retrat molt edulcorat on la pel·lícula “El 47” situa l’acció.
Debat sobre el Segrest del 47 a Torre Baró (1978)
Publiquem el darrer vídeo de la taula rodona sobre el segrest de l’autobus 47 pels veïns i veïnes de Torre Baró l’any 1978.
El context social i veïnal, i que la pel·lícula “El 47” no recull, és l’objectiu del llibre. Rescata el protagonisme i la força del moviment veïnal al barris, l’organització en associacions de veïns i veïnes i el paper de les diverses forces d’esquerra com CCOO i el PSUC a les que pertanyia en Manolo Vital.
La participació a l’acte d’activistes que van participar directament en les lluites d’aquells moments, o en són hereus, li va donar calidesa al debat.
De l’Heroi a les Lluites Col·lectives: el Segrest del 47
Aquest llibre coordinat per Adela Alòs-Moner i Anna Monjo vol ressaltar que
“El llegat de com els col·lectius obrers i veïnals van emprar de forma organitzada la seva capacitat de capgirar les desigualtats en el passat recent ha de ser conegut actualment. No es tracta de que “batmans” o herois solitaris ens salvin sinó d’accions col·lectives i organitzades i comunitats fraternes”.
“La transformació social sempre ha sigut fruit de la força col·lectiva organitzada”
La presència a l’acte de la presidenta de l’AVV Torre Baró donarà testimoni de com la lluita col·lectiva de veïnes i veïns dels barris té continuïtat en l’actualitat.
El nostre Cayuco
SUNU GAAL
Xerrada a càrrec: d’un membre de l’associació Obra de Justícia Social.
El documental mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del país i del feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat.
Per què tants joves africans somien marxar a Europa? Són conscients dels perills?
A més, es presentarà el V Festival Internacional Fotografia DDHH.
Casal Mas Guinardó (Pl. de Salvador Riera, 2).
Organitza: El Garrofer espai de debat, Mas Retina i Casal Mas Guinardó.
EL GARROFER espai de debat 