Camins migratoris travessats pel racisme i el patriarcat
El 13 de març, volem aportar als actes de celebració que es realitzen al voltant del dia internacional de la dona, una realitat viscuda per desenes de milers de dones migrants provinents de l’Amèrica Llatina.
Per fer-ho comptem amb la important col·laboración de l’ONG Entrpobles, la Directa i les Brigades Internacionals per la Pau (PBI) que han realitzat una webdoc sobre les situacions viscudes per dones migrants sotmeses al patriarcat i al racisme institucional.
Un milió i mig de persones migrants de l’Amèrica Llatina viuen a l’Estat espanyol de manera regular. Desenes de milers ho fan de manera irregular.
A l’Estat espanyol, el dèficit de cures, els ritmes laborals o l’augment de la quantitat de gent gran que necessita cures ofereix llocs de treball fins ara precaritzats. Dones migrades ocupen aquests llocs per omplir un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família. Alhora, a la seva família o comunitat d’origen, el buit de cures que ha deixat en migrar serà cobert per altres dones –sovint àvies, tietes o germanes–, que queden a càrrec d’infants, persones dependents i altres tasques comunitàries relacionades amb la cura.
Els obstacles per sol·licitar asil i el 94% de denegacions representen greus violències contra qui cerca refugi a l’Estat espanyol.
La llei d’estrangeria permet l’entrada de milers de migrants, que es veuen obligades a viure en la precarietat de la irregularitat durant almenys tres anys. El principal obstacle que es troben les que intenten portar la seva família cap a l’Estat espanyol són els llargs períodes d’espera derivats de la densa burocràcia que s’ha de dur a terme. De nou, es deshumanitzen les persones, les maternitats i les menors sotmetent-les a un tràmit complex ple d’obstacles.
EL GARROFER espai de debat 