DESHUMANITZADES!

Camins migratoris travessats pel racisme i el patriarcat

El 13 de març, volem aportar als actes de celebració que es realitzen al voltant del dia internacional de la dona, una realitat viscuda per desenes de milers de dones migrants provinents de l’Amèrica Llatina.

Per fer-ho comptem amb la important col·laboración de l’ONG Entrpobles, la Directa i les Brigades Internacionals per la Pau (PBI) que han realitzat una webdoc sobre les situacions viscudes per dones migrants sotmeses al patriarcat i al racisme institucional.

Un milió i mig de persones migrants de l’Amèrica Llatina viuen a l’Estat espanyol de manera regular. Desenes de milers ho fan de manera irregular.

A l’Estat espanyol, el dèficit de cures, els ritmes laborals o l’augment de la quantitat de gent gran que necessita cures ofereix llocs de treball fins ara precaritzats. Dones migrades ocupen aquests llocs per omplir un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família. Alhora, a la seva família o comunitat d’origen, el buit de cures que ha deixat en migrar serà cobert per altres dones –sovint àvies, tietes o germanes–, que queden a càrrec d’infants, persones dependents i altres tasques comunitàries relacionades amb la cura.

Els obstacles per sol·licitar asil i el 94% de denegacions representen greus violències contra qui cerca refugi a l’Estat espanyol.

La llei d’estrangeria permet l’entrada de milers de migrants, que es veuen obligades a viure en la precarietat de la irregularitat durant almenys tres anys. El principal obstacle que es troben les que intenten portar la seva família cap a l’Estat espanyol són els llargs períodes d’espera derivats de la densa burocràcia que s’ha de dur a terme. De nou, es deshumanitzen les persones, les maternitats i les menors sotmetent-les a un tràmit complex ple d’obstacles.

Fem possible un Futur Ecològic i Social

Necessitem que les Administracions Públiques encapçalin les reformes necessàries per fer front a l’Emergència Climàtica.

Però no ens refiem, comencem per anar canviant les nostres pautes de consum i els nostres hàbits de mobilitat.

Siguem exigents amb els que ens governen per a un Futur Possible.

David Soler i Eva Vilaseca ens parlen de la transició ecosocial.

Cap a un Futur Ecològic i Social

La força dels moviments ecologistes i socials debaten sobre com han de canviar les regles de l’economia i de les relacions socials per a que sigui possible un futur sostenible per a la humanitat. El món de l’economia globalitzada està frenant els canvis imprescindibles per resoldre les urgències del canvi climàtic, de l’escalfament global i de la destrucció de la natura.

Us presentem una xerrada que abordarà aquest tema i posarà sobre la taula els futurs possibles i els canvis imprescindibles.

Gravació de l’acte sobre l’OTAN i la Geopolítica de les Armes.

Pere Ortega i Arnau Carné.

Pere Ortega i Arnau Carné tracten d’explicar, amb molta claredat, que hi ha darrera la guerra d’Ucraïna i de les tensions bèl·liques internacionals. En el debat posterior a les exposicions dels ponents apareixen diverses iniciatives ja posades en pràctica i que poden donar pas a la pau com alternativa de convivència per la humanitat.

OTAN i Geopolítica de les Armes

I LA PAU?

Com treballar per la pau en un context de blocs militars?

Quin és el paper de les vies diplomàtiques i la societat civil?

Estem farts de guerres i de d’invasions d’uns països per altres, però cal entendre la lògica de la lluita de blocs i de la generació constant de noves guerres per poder actuar amb consciència per la pau. Les dinàmiques destructives que ens imposen ens situen en perill mentre els poders econòmics se’n beneficien.

Però hi ha alternatives: el proper dilluns 19 de desembre en parlem.

Gravació del debat sobre el Procés Constituent a Xile

Judith Muñoz Saavedra i Verónica Aravena Vega ens van explicar els contextos i l’esperances d’un procés de canvi constitucional que volia substituir la constitució elaborada durant la dictadura de Pinochet. Un canvi que hauria suposat un important pas endavant per la democratització de Xile i un fre a les polítiques neoliberals que durant massa anys han deixat una població empobrida amb nivells de desigualtat impressionants.

Les esperances estan vives i la població segueix demanant canvis. Això suposa la cerca de noves vies de transformació social i noves maneres d’articulació entre els moviments socials i polítics.

Betzabeth Marín Nanco no va poder estar present a l’acte per problemes de salut. Esperem tenir-la amb nosaltres en una pròxima ocasió.

Procés constituent a Xile: inici, recorregut i desenllaç

DESAFIAMENTS

L’octubre de l’any 2020 es va celebrar un referèndum a Xile on es va aprovar per àmplia majoria (78%) la necessitat d’elaborar una nova constitució que substituís la del dictador Pinochet i posés fi als abusos patits per una societat sotmesa al neoliberalisme.

Els resultats del referèndum sobre la proposta de nova constitució celebrat el passat 4 de setembre han donat un resultat contrari a la proposta.

Què ha passat en aquests quasi dos anys des del primer referèndum al segon?

Quin era el contingut de la nova constitució?

L’aspiració de la població xilena per canviar a una societat que freni la política neoliberal i obri la porta a aprofundir la democràcia, la igualtat de gènere, l’equitat social, el reconeixement de la plurinacionalitat… segueix viva?

Video de la Xerrada Defensem la Natura

Us oferim la taula rodona amb la que vam presentar l’estat de la qüestió de la sostenibilitat ecològica al delta del Llobregat i la comarca del Baix Llobregat i més enllà. Darrera l’ampliació del Port i l’Aeroport i de tants projectes al llarg del territori hi ha la llarga ombra de l’especulació, on el negoci és la construcció de grans infraestructures, més enllà de la seva utilitat a curt termini. La realitat és alarmant, però els moviments creixen, es mobilitzen i es coordinen per seguir lluitant i treballant per una terra millor.

Es senyalen els culpables i els irresponsables i es mostren els camins a recórrer.

ARIADNA COTÉN, de Zeroport, PAU JESÚS NAVARRO, de SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet i ANDREU BOSCH, de SOS Natura Cat.

Els ponents ens van facilitar les presentacions que van emprar durant les seves intervencions per facilitar-ne la comprensió.

ZeroPort El port i el Delta

SOS_BL Els atacs al Delta i a l’ecosistema.

SOSNATURACAT Mobilitzacions arreu de Catalunya

També us facilitem l’enllaç a la web que Entrepobles i l’Observatori DESC han creat per difondre els recursos que es posen en marxa no solament sobre els ecosistemes i l’emergència climàtica sinó també sobre qüestions tan crucials com els feminismes i l’educació:

Cruïlles de Vida

Sostenibilitat?

DEFENSEM LA NATURA!

Per frenar el Canvi Climàtic necessitem defensar la natura.

La naturalesa ens dóna el que necessitem per viure però amb la condició de no destruir-la i de respectar tots els éssers vius. Quan malmetem el medi ambient, maltractem la terra reduint els boscos i les selves, aniquilem les espècies i reduïm la seva diversitat, quan provoquem l’escalfament a base d’enverinar l’atmosfera i contaminem mars i rius estem posant la supervivència de l’espècie humana en perill.

La cobdícia i afany de poder d’uns pocs no pot posar en perill la vida de la humanitat.

El dilluns, 24 d’octubre, a les 19.00 farem una taula rodona i un debat sobre alguns dels perills que afronta Barcelona, el Baix Llobregat i Catalunya.

No us ho perdeu, serem a la sala d’actes del Mas Guinardó, plaça Salvador Riera 2.

Presentació i debat del documental 50º

El 19 de setembre “El Garrofer espai de debat” i l’Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó van projectar el documental 50º dirigit per en Pep Cabayol Virallonga.

La presentació la va fer na Marta Rivera Ferre, investigadora del CSIC i del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). La Marta es va centrar en la seva exposició en el model agropecuari i les conseqüències pel empitjorament climàtic. Va exposar també algunes línies per desenvolupar alternatives realment respectuoses amb el medi ambient.

La visualització del documental la podeu seguir a Youtube:

El debat posterior a la projecció va ser molt interessant recollint les preocupacions de la gent del barri i fent aportacions o proposant iniciatives diverses. L’ambient de forta preocupació pel futur climàtic va ser compaginat amb el rebuig al desànim i amb invitacions a sumar-se a les accions i activitats que sorgeixen al nostre barri.

Tot l’acte va resultar un homenatge a en Pep Cabayol mort el passat mes d’agost.

També tenim un enllaç amb una xerrada de¡’Antonio Valero, Catedràtic d’Ingenieria Energètica de la Universitat de Saragossa, sobre la progressiva explotació de minerals per obtenir els elements químics necessaris per mantenir la creixent tecnificació de la civilització actual.

Us el recomanem, aquí el teniu: