Xerrada a càrrec: d’un membre de l’associació Obra de Justícia Social.
El documental mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del país i del feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat.
Per què tants joves africans somien marxar a Europa? Són conscients dels perills?
A més, es presentarà el V Festival Internacional Fotografia DDHH.
Casal Mas Guinardó (Pl. de Salvador Riera, 2).
Organitza: El Garrofer espai de debat, Mas Retina i Casal Mas Guinardó.
Taula rodona en la que l’ambientòleg Adrián Cabezas mostra clarament la necessitat de preservar i protegir els escassos espais verds com La Selva A Horta-Guinardó i que estan amenaçats per l’especulació i l’afany de lucre dels seus propietaris.
Altres moviments veïnals: AVV Esquerra de l’Eixample, AVV Vallcarca i Maragall Respira intervenen per explicar les seves reivindicacions i expressar la seva confluència en la mobilització per una ciutat més verda. Cal una Barcelona que lluiti contra l’escalfament global, recuperi l’aire net i ampliï els espais per a la convivència.
Aquesta xerrada-debat vol aprofundir en la necessitat de preservar, augmentar i defensar espais com el de La Selva , per fer una ciutat més resilient al canvi climàtic, a l’augment de la temperatura i millorar la qualitat de l’aire.
Després de la Taula Rodona “LA LLUITA PEL PATRIMONI VERD. Casos de lluita i recuperació d’espais verds per al veïnat” de dissabte 11 d’octubre 2025 a l’ESPAI LA SELVA, organitzada per la PLATAFORMA SALVEM EL PATRIMONI, SALVEM LA SELVA, https://youtu.be/Q69y9XZPVm0, i després de la Concentració a Sant Jaume el 21 d‘octubre i l’Ajuntament donés per “Aprovat el projecte per fer la residència a la finca de La Selva” https://share.google/PM2OIurpgit4t46IN, continuem reivindicant aquest espai verd pel barri: enllaç al manifest.
Necessitem la Ciutat Verda!
En aquesta ocasió volem posar en evidència la necessitat d’imaginar una ciutat que en les properes dècades esdevingui un espai habitable lliure de fum i contaminació. Imaginem una ciutat que protegeixi els seus habitants del canvi climàtic i col·labori en revertir-lo.
EXIGIM el manteniment del verd que caracteritza i configura la finca com a refugi climàtic pel barri davant el canvi climàtic que patim i contra el que, com a ciutat, hem de lluitar amb totes les eines que disposem i, en concret en aquest cas, amb un important nombre d’arbres i altres espècies vegetals.
Els JARDINS de l’antiga finca d’estiueig estan poblats per un nombre important d’arbres de diferents espècies que, amb la seva diversitat botànica, serveixen d’hàbitat a aus i insectes i configuren un refugi climàtic important pels veïns de la zona. D’altra banda, la Llei de restauració de la Natura, aprovada recentment per la Comunitat Europea, prohibeix retallar espai de verd urbà durant la pròxima dècada.
A tots els barris es manifesta de diverses maneres la imperiosa necessitat d’una política de salvaguarda dels pocs espais no edificats que poden ajudar a pal·liar la densificació d’una ciutat com Barcelona. A tota la ciutat surten moviments que defensen una altra manera de concebre l’urbanisme: per a la protecció dels seus habitants garantint el dret a l’habitatge digne i a la mobilitat sostenible prioritzant el transport públic.
Topem amb la desídia de l’ajuntament i de la generalitat en no implicar-se en la lluita per fer front a l’escalfament de la terra.
Dilluns, 13 d’octubre a les 18.30 al Mas Guinardó. Plaça Salvador Riera 2.
El model de creixement econòmic exponencial orientat al consum exacerbat genera l’acumulació il·limitada d’una part privilegiada de la població; al mateix temps queden a les fosques els impactes negatius i la vulneració dels drets humans de la major part.
Les grans corporacions s’apoderen també del control de l’energia i dels recursos, tant al Nord com al Sud global, convertint el dret bàsic d’accés a l’energia en una mercaderia. La seva gestió extractivista perpetua la constant violació de drets humans, la sobreexplotació flagrant dels recursos naturals i la destrucció dels ecosistemes.
Per parlar d’aquest greu problema i aportar claredat a les nostres preocupacions socials tenim la fortuna de contar amb la col·laboració activa d’una ONG exemplar en molts aspectes: Enginyeria Sense Fronteres (https://esf-cat.org/que-fem/campanyes/energia/presentacio/).
En el seu nom tindrem a Jordi Besora Magem, membre actiu del grup d’Energia i Indústries Extractives i president d’ESF.
El poble palestí és víctima des de fa més de 100 anys de la política colonialista d’Europa i del suport de les potències occidentals a la constitució artificial i imposada d’un nou estat: Israel, al pròxim Orient. La conseqüència en l’actualitat és un genocidi que no trencarà la capacitat de resistència d’un poble disposat a defensar la seva terra i la seva llibertat. Cristina Mas Andreu ens en parla i presenta el seu llibre “Palestina des de dins”. La acompanya Zaina Qazzaz, estudiant palestina refugiada a Barcelona.
“La guerra de Gaza ha deixat al descobert moltes coses. Ha exposat la naturalesa de l’Esta d’Israel, que ha portat el seu projecte supremacista fins a l’extrem de llançar una operació genocida a cara descoberta davant del món. No és un acte d’autodefensa ni només la decisió d’un govern d’ultradreta i d’un primer ministre que es vol mantenir al poder a qualsevol preu. És el resultat de vuit dècades de nacionalisme ètnic que ha alimentat una maquinària de violència i ha crescut protegit per un mur d’impunitat.” (2025. Cristina Mas Andreu en el seu llibre)
Dilluns 5 de maig a les 18.30h. al Mas Guinardó. Plça. Salvador Riera. Metro línia 4, Hospital de S. Pau-Guinardó.
Narratives alarmistes i enganyoses que criminalitzen la immigració equiparant-la a la delinqüència i al terrorisme i no veient-la com un fenomen humanitari fruit de les dificultats imposades per a la entrada als països de la Unió Europea.
Polítiques que segons càlculs de l’Observatori dels Drets Humans de Caminando Fronteres en 2023 provocaren la mort en les rutes migratòries entre la costa africana i Europa de 6.618 persones, i que s’incrementaren a 10.457 al 2024.
De tot això ens parlarà Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre DELAS d’Estudis per la Pau. Bety Simón explicarà com voluntariats en ONGs intenten combatre els patiments que ocasionen les polítiques d’Europa en la població migrant.
La implicació d’empreses d’armament i de seguretat en activitats de gestió de fronteres, així com d’empreses que desenvolupen tecnologies potencialment sensibles per als drets humans en l’àmbit fronterer (sistemes de control biomètric, IA, drons o altres sistemes autònoms de vigilància).
La fabricació de les armes i el seu finançament conforma un grup d’interès, un complex militar, industrial i financer, que veu com les institucions de la UE i dels seus Estats membre confien la seguretat del continent a les vies militars en un context en el qual acumulen centenars de milers de milions d’euros en beneficis. Quina part dels 800.000 milions proposats per al ‘Rearmament’ d’Europa es transformaran en dividends per als accionistes d’empreses d’armes i bancs que les financen?
Converses entre grups de dones dels nostres barris. Hem compartit els seus projectes i accions percebent la diversitat de propostes feministes existents al nostre entorn i afavorint sinergies.
Patriarcat i capitalisme ens discriminen en diferents situacions a les que cal donar resposta: limitacions al dret a l’avortament, condicions laborals de cuidadores, situacions de sobreexplotació de les que estan en situació d’irregularitat administrativa, racisme…
EL GARROFER espai de debat 