El proper dilluns 18 de novembre, a les 18.30h tindrem amb nosaltres a en Max Carbonell, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. És co-autor de diversos estudis i informes sobre els negocis de la guerra.
En aquesta ocasiona ens parlarà amb dades contrastades sobre la financiació de la producció i comerç d’armes que sostè el genocidi a Gaza. Ens cal desvetllar la complicitat de la banca i denunciar com es beneficia de la la guerra.
La xerrada i debat es faran al Casal Mas Guinardó, plaça Salvador Riera 2. Prop de l’estació de metro Guinardó-Hospital de Sant Pau de la línia 4.
Hi ha necessitat d’aigua i n’hi haurà. El tema dels recursos hídrics i les polítiques de l’aigua ens preocupen cada cop més. D’això va aquesta taula amb la presència d’en Quim Pérez Gómez, enginyer i membre d’Aigua és Vida i de n’Alícia Palau Linford que presideix l’Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó i exposa la situació de l’aigua al barri i al districte. Estem entrant en períodes llargs de sequera empesos per la destrucció del medi ambient i la contaminació de l’atmosfera provocats per la bogeria d’una economia basada en el petroli , el gas i les industries contaminants. Aquest vídeo informa i forma.
No plou prou! La sequera no serà un fet puntual. Encara que darrerament ha plogut, no ha estat suficient per omplir pantans i garantir l’aigua de boca.
A la primavera passada ens vam quedar sense aigua per a regar els horts urbans, com el nostre Hort comunitari de Pla i Armengol, i sense aigua per a regar parcs i jardins, els nostres refugis climàtics tan necessaris a la ciutat…
Quines alternatives hi ha?
Quins usos podem fer de l’aigua freàtica i l’aigua regenerada? Com protegir els aqüífers i fer una ciutat més permeable a l’aigua de pluja i protegir els refugis climàtics? Quins plans tenen els governs de la ciutat i del país per fer front al repte de l’aigua a l’Àrea metropolitana? Com controlar els usos que se’n fan a la indústria i al sector turístic? Quins beneficis s’emporta AGBAR?
Aquestes i altres preguntes podrem fer-li al Quim Pérez, d’Aigua és vida el proper dilluns 21 d’Octubre, a les 18h30 al Mas Guinardó
Protestar contra discursos d’extrema dreta no és delicte d’odi
VOX i la Fiscalia de Delictes d’Odi han dut a judici 8 veïnes i veïns del Raval per protestar quan els ultres van acudir al barri per promoure el seu insult, “estercolero multicultural”.
Una de les persones imputades és el David Karvala, activista d’UCFR, al que acusen simplement per aquest fet. A més a més, resulta que el van imputar arran de les indicacions d’un alt càrrec de VOX i antic dirigent d’un partit (ara difunt) neo-nazi.
El judici va començar el dilluns 15 de juliol i estan sortint moltes incoherències en el relat de VOX; fets escandalosos sobre les fitxes polítiques que van redactar Mossos i la Policía Espanyola; i més coses.
Ajudeu amb les despeses!
La defensa legal està treballant molt bé, i un paper clau hi juga la Laia Serra, que actua per UCFR; Unitat va haver d’assumir la defensa del David Karvala.
Però aquesta defensa ha suposat moltíssima feina, feina que s’ha de pagar, lògicament.
Hem establert un crowdfunding per cobrir les nostres despeses legals; les factures superaven els pocs recursos que teníem a UCFR.
Alternativament, podeu fer una transferència bancària a UCFR; citeu “Cas Raval” si us plau.
ES34 3025 0005 8114 3328 2758
Concentració: Absolució per als 8 del Raval
Dimarts 23 de juliol, 9h,
Davant l’Audiència Provincial de Barcelona, Lluis Companys 14
El judici finalitza aquest dimarts. S’ha anat desmuntant la causa inventada i construïda a base de mentides per VOX i per les autoritats, amb la col·laboració de la Fiscalia de Delictes d’Odi.
El grup de suport RavalVsVOX convoca aquesta concentració per demanar l’absolució de totes les persones acusades.
Mostrem l’amplitud de la solidaritat amb les 8 persones acusades i amb el Raval. Porteu una bandera de la vostra organització!—
El dilluns 3 de juny al Mas Guinardó amb Pere Brunet, enginyer, divulgador científic i activista per la pau.
A la xerrada sobre la IA (Intel·ligència artificial) ens plantejarem quins són i podrien ser els efectes positius d’aquesta tecnologia per a la societat i per a la ciència. També els riscos i els problemes ètics associats al seu ús generalitzat. Mirarem de reflexionar sobre diverses qüestions:
Una visió crítica de la IA podria ajudar a avançar en la lluita pels drets humans i cap a l’equitat social?
S’està treballant en aquesta línia?
Quins són els costos ambientals de la recollida massiva de dades o quins problemes relacionats amb la privacitat haurem d’enfrontar?
S’està legislant de forma adequada per evitar els problemes associats a l’ús de la IA?
Després: la Política de l’Aigua, el Delta de l’Ebre i les necessitats de la gent.
Veiem la xerrada i el debat celebrat aquest mes:
Els grans esdeveniments que es promouen des de les grans corporacions i empreses així com també de des ajuntaments i governs estan orientats a benefici primer de grans inversos i especuladors de tota mena. En aquest debat s’analitzen les conseqüències de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona en un context d’intensificació de la sequera que acompanya el canvi climàtic. La situació alarmant del Delta de l’Ebre i de les terres regades per aquest riu és un exemple de com les prioritats s’inverteixen: les necessitats per al benestar i supervivència humana queden en segon lloc darrera de la voracitat del capitalisme globalitzat.
No a l’economia de gran consum d’aigua. Cal una Economia per a la Vida i per a les Persones.
Davant la sequera i el canvi climàtic ens imposen un model de ciutat amb més hotels, més macroesdeveniments (Copa Amèrica ) i més turisme massiu. Contra una economia de gran consum d’aigua i de recursos, defensem una economia per a la vida! Us convidem a un col·loqui sobre una problemàtica que ens afecta a totes. T’hi esperem!
Dilluns 29 a les 18:30 al Mas Guinardó – plaça Salvador Riera, 2- :
No us perdeu les intervenciona d’en JOSEP SABATÉ de la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni d’en HORACIO ESPECHE de la plataforma No a la Copa Amèrica.
En aquesta presentació es va reproduir un video d’una intervenció anterior de la Cristina Carrasco que hem inclòs. Hem inclòs també una intervenció anterior de l’Amaia Pérez Orozco que per manca de temps no es va poder reproduir durant l’acte.
Economia feminista? Front l’economia capitalista que busca el guany inmediat depredant els recursos naturals i humans, l’economia feminista posa la cura al centre, és a dir, posa la sostenibilitat de la vida front l’acumulació del capital.
El moviment a l’entorn de l’economia feminista comença el 2002 en el Fòrum Social Mundial on Cristina Carrasco planteja la perspectiva teòrica i política de la sostenibilitat de la vida. Aquesta formulació va contribuir en gran mesura a les lluites feministes contra el neoliberalisme, el lliure comerç i el poder corporatiu que marquen els moviments populars a Amèrica Llatina i al Carib, on aquest conflicte té una dimensió comunitària.
La Marxa Mundial de dones ha ofert un marc per parlar de subjectes polítics col·lectius. Una dimensió comunitària que en el Nord global i en entorns urbans hem de reconstruir amb projectes comunitàris de poble, de barri i amb projectes d’economia social i solidària.
El llibre amplia i impulsa l’incipient diàleg entre les dues experièncias: la del Nord Global i la d’Abya Yala (nom que s’està popularitzant entre els moviments populars llatino-americans per referir-se a l’Amèrica Llatina).
Defensar la vida front l’avenç del neoliberalisme. El llibre és una compilació de reflexions crítiques i una invitació a seguir pensant col·lectivament. També un estímul en temps que es presenten difícils, amb restauracions neoliberals i feixistes, amb vides que es precaritzen encara més, amb violències de tot tipus. Reflexions que tenen al centre la cura: de les persones, del territori, de la natura, de la comunitat, és a dir, la Vida amb majúscules.
Co-editat per Cristina Carrasco Bengoa i Corina Rodríguez Enríquez amb la participació de vint autores més, aquest llibre és el resultat d’inquietuds compartides sobre els diàlegs entre els feminismes i les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala en el context llatinoamericà.
Al llarg d’un any, les autores van tenir diverses trobades i van dialogar des de les diferents mirades. Dels feminismes que venen del nord global, es van centrar en l’economia feminista de la ruptura, tot conjugant la visió teòrica i l’experiència de l’activisme i la pràctica política. Dels feminismes d’Abya Yala, les diferents manifestacions dels feminismes populars i indígenes, decolonials i comunitaris que han desenvolupat teoria i praxis des dels territoris afectats per la conquesta i la colonització.
EL GARROFER espai de debat 