Publiquem la xerrada del passat dilluns dia 9 de març.
Interessant exposició de Nicola Scherer i un gran debat posterior.
Categoria: Internacional
Per la Llibertat, la Igualtat i la Pau
Dilluns 9 de març 18:30 al Mas Guinardó:
La centralitat del poder en el món actual travessa les relacions humanes, socials, de gènere i entre països. Es fa molt present i constant en l’explotació de les classes treballadores per part del capital i en el domini en les relacions colonials i neocolonials dels països desenvolupats per sobre dels altres.
La lluita feminista aporta a la lluita per la llibertat i l’equitat la lluita del moviment feminista per l’alliberament de la dona, contra la violència i la subordinació. L’ecofeminisme incorpora la lluita ecologista per la salvaguarda de la vida sobre el planeta. No es pot continuar menystenint i desvaloritzant les tasques de cura ni de les persones ni de la naturalesa. L’escalfament climàtic, les guerres que travessen el món, la violència de gènere, les migracions a la cerca d’oportunitats, etc. ho posen en evidència.
Nicola Scherer aportarà els seus coneixements i experiència per ajudar-nos a actualitzar les nostres idees i els nostres valors. Cal armar el nostre pensament per situar-nos en un món canviant i no caure en la paràlisi.
Pensem i actuem!
Gravació de la xerrada:
De la Nakba al Genocidi
El poble palestí és víctima des de fa més de 100 anys de la política colonialista d’Europa i del suport de les potències occidentals a la constitució artificial i imposada d’un nou estat: Israel, al pròxim Orient. La conseqüència en l’actualitat és un genocidi que no trencarà la capacitat de resistència d’un poble disposat a defensar la seva terra i la seva llibertat. Cristina Mas Andreu ens en parla i presenta el seu llibre “Palestina des de dins”. La acompanya Zaina Qazzaz, estudiant palestina refugiada a Barcelona.
De la Nakba al Genocidi de Gaza
“La guerra de Gaza ha deixat al descobert moltes coses. Ha exposat la naturalesa de l’Esta d’Israel, que ha portat el seu projecte supremacista fins a l’extrem de llançar una operació genocida a cara descoberta davant del món. No és un acte d’autodefensa ni només la decisió d’un govern d’ultradreta i d’un primer ministre que es vol mantenir al poder a qualsevol preu. És el resultat de vuit dècades de nacionalisme ètnic que ha alimentat una maquinària de violència i ha crescut protegit per un mur d’impunitat.” (2025. Cristina Mas Andreu en el seu llibre)
Vídeo de l’acte: Política Europea de Fronteres
Informació complementària sobre la pau i el context mundial i sobre el voluntariat:
https://mastodon.social/@BretxaObservatori
https://lluitanoviolenta.cat/recurs/centre-delas
En Max Carbonell ens parla de la Banca Armada implicada en el Genocidi de Gaza
La recerca impulsada pel Centre Delàs d’estudis per la Pau en la que ha treballat Max Carbonell junt amb altres investigadors ha estat recollida en el informe publicat:
En Max Carbonell ens parla, amb dades a la ma, sobre la implicació de la banca en el sosteniment de la guerra genocida contra el poble palestí a Gaza. Ell treballa com investigador al Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Enllaços citats durant la conferència:
gaza.forensic-architecture.org/database
https://demilitarize.org/resources/infographic-the-militarization-of-europe-2
Corresponsabilitat de la Banca Armada en el Genocidi de Gaza
El proper dilluns 18 de novembre, a les 18.30h tindrem amb nosaltres a en Max Carbonell, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. És co-autor de diversos estudis i informes sobre els negocis de la guerra.
En aquesta ocasiona ens parlarà amb dades contrastades sobre la financiació de la producció i comerç d’armes que sostè el genocidi a Gaza. Ens cal desvetllar la complicitat de la banca i denunciar com es beneficia de la la guerra.
La xerrada i debat es faran al Casal Mas Guinardó, plaça Salvador Riera 2. Prop de l’estació de metro Guinardó-Hospital de Sant Pau de la línia 4.
Gravació de l’acte sobre l’OTAN i la Geopolítica de les Armes.
Pere Ortega i Arnau Carné tracten d’explicar, amb molta claredat, que hi ha darrera la guerra d’Ucraïna i de les tensions bèl·liques internacionals. En el debat posterior a les exposicions dels ponents apareixen diverses iniciatives ja posades en pràctica i que poden donar pas a la pau com alternativa de convivència per la humanitat.
Gravació del debat sobre el Procés Constituent a Xile
Judith Muñoz Saavedra i Verónica Aravena Vega ens van explicar els contextos i l’esperances d’un procés de canvi constitucional que volia substituir la constitució elaborada durant la dictadura de Pinochet. Un canvi que hauria suposat un important pas endavant per la democratització de Xile i un fre a les polítiques neoliberals que durant massa anys han deixat una població empobrida amb nivells de desigualtat impressionants.
Les esperances estan vives i la població segueix demanant canvis. Això suposa la cerca de noves vies de transformació social i noves maneres d’articulació entre els moviments socials i polítics.
Betzabeth Marín Nanco no va poder estar present a l’acte per problemes de salut. Esperem tenir-la amb nosaltres en una pròxima ocasió.
Procés constituent a Xile: inici, recorregut i desenllaç
DESAFIAMENTS
L’octubre de l’any 2020 es va celebrar un referèndum a Xile on es va aprovar per àmplia majoria (78%) la necessitat d’elaborar una nova constitució que substituís la del dictador Pinochet i posés fi als abusos patits per una societat sotmesa al neoliberalisme.
Els resultats del referèndum sobre la proposta de nova constitució celebrat el passat 4 de setembre han donat un resultat contrari a la proposta.
Què ha passat en aquests quasi dos anys des del primer referèndum al segon?
Quin era el contingut de la nova constitució?
L’aspiració de la població xilena per canviar a una societat que freni la política neoliberal i obri la porta a aprofundir la democràcia, la igualtat de gènere, l’equitat social, el reconeixement de la plurinacionalitat… segueix viva?
EL GARROFER espai de debat 