DESHUMANITZADES!

Camins migratoris travessats pel racisme i el patriarcat

El 13 de març, volem aportar als actes de celebració que es realitzen al voltant del dia internacional de la dona, una realitat viscuda per desenes de milers de dones migrants provinents de l’Amèrica Llatina.

Per fer-ho comptem amb la important col·laboración de l’ONG Entrpobles, la Directa i les Brigades Internacionals per la Pau (PBI) que han realitzat una webdoc sobre les situacions viscudes per dones migrants sotmeses al patriarcat i al racisme institucional.

Un milió i mig de persones migrants de l’Amèrica Llatina viuen a l’Estat espanyol de manera regular. Desenes de milers ho fan de manera irregular.

A l’Estat espanyol, el dèficit de cures, els ritmes laborals o l’augment de la quantitat de gent gran que necessita cures ofereix llocs de treball fins ara precaritzats. Dones migrades ocupen aquests llocs per omplir un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família. Alhora, a la seva família o comunitat d’origen, el buit de cures que ha deixat en migrar serà cobert per altres dones –sovint àvies, tietes o germanes–, que queden a càrrec d’infants, persones dependents i altres tasques comunitàries relacionades amb la cura.

Els obstacles per sol·licitar asil i el 94% de denegacions representen greus violències contra qui cerca refugi a l’Estat espanyol.

La llei d’estrangeria permet l’entrada de milers de migrants, que es veuen obligades a viure en la precarietat de la irregularitat durant almenys tres anys. El principal obstacle que es troben les que intenten portar la seva família cap a l’Estat espanyol són els llargs períodes d’espera derivats de la densa burocràcia que s’ha de dur a terme. De nou, es deshumanitzen les persones, les maternitats i les menors sotmetent-les a un tràmit complex ple d’obstacles.

OTAN i Geopolítica de les Armes

I LA PAU?

Com treballar per la pau en un context de blocs militars?

Quin és el paper de les vies diplomàtiques i la societat civil?

Estem farts de guerres i de d’invasions d’uns països per altres, però cal entendre la lògica de la lluita de blocs i de la generació constant de noves guerres per poder actuar amb consciència per la pau. Les dinàmiques destructives que ens imposen ens situen en perill mentre els poders econòmics se’n beneficien.

Però hi ha alternatives: el proper dilluns 19 de desembre en parlem.

Ucraïna, les grans potències es reparteixen el món. Alternatives antimilitaristes per la pau.

Gravació del debat amb Martí Olivella i David Karvala

Un debat molt interessant sobre la guerra a Ucraïna, les seves causes i les conseqüències. El militarisme de les grans potències ens porta a un món en constant perill. Les alternatives al militarisme i a la dinàmica d’increment de la tensió per repartir-se el món davant l’escassetat creixent de materials i de petroli són cada cop més necessàries. La no violència, la resistència civil, la mobilització popular són les alternatives.

En Martí Olivella ens ha facilitat el seu guió de la xerrada amb permís per a publicar-lo. Aquí el teniu:

En David Karvala ens facilita l’enllaç a l’article que ha publicat al suplement de Marx21 dedicat a la guerra a Ucraïna: https://marx21.net/2022/03/01/faq-no-a-les-guerres/

Altres persones que van participar al debat ens han fet arribar informacions interessants. Aquí us deixem els enllaços:

Carne Cruda Podcast: https://open.spotify.com/episode/1q09NKVHfWfNueltsbB9hS?si=6HFMAVssR368HmOPg4NPXw

L’esquerra contra la Gran guerra: https://catarsimagazin.cat/lesquerra-contra-la-gran-guerra/

Rosa Luxemburg: la voz contra la guerra: https://www.dw.com/es/rosa-luxemburg-la-voz-contra-la-guerra/a-17592354

Comerciants del Guinardó: https://www.instagram.com/p/Cape0ano_qx/?utm_medium=share_sheet

Persones sense llar: causes reptes i alternatives

Les causes que porten les persones a no tenir llar (sigui dormint al carrer, sigui en naus o assentaments) són estructurals: atur, desnonaments, llei d’estrangeria… Cal apuntar doncs a les arrels dels problemes.

L’atenció a les persones vulnerables ha anat canviant cap a una atenció social integral i comunitària. L’objectiu és deixar de veure els altres com un problema i entendre que són veïnat del barri.

Per parlar de tots aquests temes tindrem amb nosaltres a:

Susana Bonet del Departament d’atenció a les persones sense llar de l’IMSS de l’Ajuntament de Barcelona

Ariadna Mas, Cap del Departament de Serveis Socials d’intervenció a l’espai públic, de l’IMSS de l’Ajuntament

Jaume Rafel, Integrador social i responsable PROGRAMA #EDUCASJD de Sant Joan de Déu-Serveis socials

Judith Giménez, Educadora social del CRI La Llavor, de Sant Joan de Déu, Serveis Socials

Us esperem dilluns 13 de desembre, a les 19h al Mas Guinardó.

Us avancem aquests articles d’interès.

https://www.social.cat/reportatge/15394/espai-public-accio-social-i-generacio-de-vincle

https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/tema/serveis-socials/la-llavor-el-primer-centre-exclusiu-per-a-dones-sense-llar_995866.html

https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2021/05/07/obre-a-barcelona-el-projecte-llar-doportunitats-un-nou-servei-dalta-intensitat-socioeducativa-per-a-joves-en-situacio-de-sensellarisme/

Activistes per la Vida !

https://youtu.be/R_-vPcMl8hc

https://youtu.be/R_-vPcMl8hc

La defensa de la terra i de la vida enfronta les comunitats locals amb les multinacionals extractives.

Destrucció del medi ambient i repressió van de la mà amb el vist i plau dels poders polítics i econòmics dels països centreamericans i d’Amèrica del Sud.

La lluita d’aquestes comunitats s’incardina amb la lluita per la defensa ecològica del planeta contra un capitalisme depredador.

Terra pels camperols i protecció a les persones que lideren les comunitats !

Activitat recomanada: divendres 18 de Juny, 18h

https://us02web.zoom.us/j/86329226019

Berta Càceres fou una lluitadora a favor dels drets de les comunitats indígenes d’Hondures i se li va atorgar el premi Goldman del Medi Ambient. Va impulsar una campanya contra la construcció d’una presa a Hondures. Va rebre amenaces a causa del seu activisme i va ser assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l’ONU.

A 10 Anys del 15M, les Lluites Continuen

Des de la memòria i l’experiència, afrontem el present i explorem el futur.

Segueix el debat a: https://youtu.be/w9MQ8AeCR7A

El moviment que va tenir lloc a partir del 15 de maig del 2011 a les principals ciutats d’Espanya va suposar un canvi en el protagonisme dels moviments socials i en l’esclat d’apoderament que el va acompanyar. Els canvis produïts des d’aquell moment encara repercuteixen ara en el terreny de la política.

En molts aspectes el règim del 78 ha patit danys irreparables i, a ulls de molta gent, els canvis “impossibles” s’han fet possibles.

A partir de aquella experiència, el debat vol abordar les dificultats que presenta la situació actual on tenim problemes caracteritzats per la seva urgència: l’habitatge, la salut, la pobresa creixent de la mà d’un capitalisme despietat, l’autodeterminació i el dret a decidir-ho tot, el patriarcat i el repte del canvi climàtic i de la destrucció medi-ambiental.

Com podem fer front a aquests reptes des del protagonisme dels moviments socials? I des de les polítiques institucionals, participades per noves formacions que han recollit bona part de les aportacions fetes ara fa 10 anys?

La República que Necessitem

Una república per a què?

Com donar satisfacció a les necessitats socials i democràtiques?

Indubtablement la república no és substituir un rei per un president, no pot ser únicament una qüestió successòria o electiva. Què és doncs La República? Quines necessitats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat ha de satisfer? Quin tipus de participació popular es poden conquerir? Qui haurà de determinar la política econòmica a desenvolupar? En definitiva serà un canvi per a que res canviï o portarà de la mà canvis socials determinants? I de què dependrà una cosa o altra?

Tindrem amb nosaltres al Mas Guinardó en Joan Tardà, la Natàlia Sànchez i la Mar Trallero que debatran en un format de Taula rodona.