Procés constituent a Xile: inici, recorregut i desenllaç

DESAFIAMENTS

L’octubre de l’any 2020 es va celebrar un referèndum a Xile on es va aprovar per àmplia majoria (78%) la necessitat d’elaborar una nova constitució que substituís la del dictador Pinochet i posés fi als abusos patits per una societat sotmesa al neoliberalisme.

Els resultats del referèndum sobre la proposta de nova constitució celebrat el passat 4 de setembre han donat un resultat contrari a la proposta.

Què ha passat en aquests quasi dos anys des del primer referèndum al segon?

Quin era el contingut de la nova constitució?

L’aspiració de la població xilena per canviar a una societat que freni la política neoliberal i obri la porta a aprofundir la democràcia, la igualtat de gènere, l’equitat social, el reconeixement de la plurinacionalitat… segueix viva?

A 10 Anys del 15M, les Lluites Continuen

Des de la memòria i l’experiència, afrontem el present i explorem el futur.

Segueix el debat a: https://youtu.be/w9MQ8AeCR7A

El moviment que va tenir lloc a partir del 15 de maig del 2011 a les principals ciutats d’Espanya va suposar un canvi en el protagonisme dels moviments socials i en l’esclat d’apoderament que el va acompanyar. Els canvis produïts des d’aquell moment encara repercuteixen ara en el terreny de la política.

En molts aspectes el règim del 78 ha patit danys irreparables i, a ulls de molta gent, els canvis “impossibles” s’han fet possibles.

A partir de aquella experiència, el debat vol abordar les dificultats que presenta la situació actual on tenim problemes caracteritzats per la seva urgència: l’habitatge, la salut, la pobresa creixent de la mà d’un capitalisme despietat, l’autodeterminació i el dret a decidir-ho tot, el patriarcat i el repte del canvi climàtic i de la destrucció medi-ambiental.

Com podem fer front a aquests reptes des del protagonisme dels moviments socials? I des de les polítiques institucionals, participades per noves formacions que han recollit bona part de les aportacions fetes ara fa 10 anys?

La República que Necessitem

Una república per a què?

Com donar satisfacció a les necessitats socials i democràtiques?

Indubtablement la república no és substituir un rei per un president, no pot ser únicament una qüestió successòria o electiva. Què és doncs La República? Quines necessitats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat ha de satisfer? Quin tipus de participació popular es poden conquerir? Qui haurà de determinar la política econòmica a desenvolupar? En definitiva serà un canvi per a que res canviï o portarà de la mà canvis socials determinants? I de què dependrà una cosa o altra?

Tindrem amb nosaltres al Mas Guinardó en Joan Tardà, la Natàlia Sànchez i la Mar Trallero que debatran en un format de Taula rodona.