Categoria: Política i poder popular

Gravació del debat sobre el Procés Constituent a Xile

Judith Muñoz Saavedra i Verónica Aravena Vega ens van explicar els contextos i l’esperances d’un procés de canvi constitucional que volia substituir la constitució elaborada durant la dictadura de Pinochet. Un canvi que hauria suposat un important pas endavant per la democratització de Xile i un fre a les polítiques neoliberals que durant massa anys han deixat una població empobrida amb nivells de desigualtat impressionants.

Les esperances estan vives i la població segueix demanant canvis. Això suposa la cerca de noves vies de transformació social i noves maneres d’articulació entre els moviments socials i polítics.

Betzabeth Marín Nanco no va poder estar present a l’acte per problemes de salut. Esperem tenir-la amb nosaltres en una pròxima ocasió.

Procés constituent a Xile: inici, recorregut i desenllaç

DESAFIAMENTS

L’octubre de l’any 2020 es va celebrar un referèndum a Xile on es va aprovar per àmplia majoria (78%) la necessitat d’elaborar una nova constitució que substituís la del dictador Pinochet i posés fi als abusos patits per una societat sotmesa al neoliberalisme.

Els resultats del referèndum sobre la proposta de nova constitució celebrat el passat 4 de setembre han donat un resultat contrari a la proposta.

Què ha passat en aquests quasi dos anys des del primer referèndum al segon?

Quin era el contingut de la nova constitució?

L’aspiració de la població xilena per canviar a una societat que freni la política neoliberal i obri la porta a aprofundir la democràcia, la igualtat de gènere, l’equitat social, el reconeixement de la plurinacionalitat… segueix viva?

A 10 Anys del 15M, les Lluites Continuen

Des de la memòria i l’experiència, afrontem el present i explorem el futur.

Segueix el debat a: https://youtu.be/w9MQ8AeCR7A

El moviment que va tenir lloc a partir del 15 de maig del 2011 a les principals ciutats d’Espanya va suposar un canvi en el protagonisme dels moviments socials i en l’esclat d’apoderament que el va acompanyar. Els canvis produïts des d’aquell moment encara repercuteixen ara en el terreny de la política.

En molts aspectes el règim del 78 ha patit danys irreparables i, a ulls de molta gent, els canvis “impossibles” s’han fet possibles.

A partir de aquella experiència, el debat vol abordar les dificultats que presenta la situació actual on tenim problemes caracteritzats per la seva urgència: l’habitatge, la salut, la pobresa creixent de la mà d’un capitalisme despietat, l’autodeterminació i el dret a decidir-ho tot, el patriarcat i el repte del canvi climàtic i de la destrucció medi-ambiental.

Com podem fer front a aquests reptes des del protagonisme dels moviments socials? I des de les polítiques institucionals, participades per noves formacions que han recollit bona part de les aportacions fetes ara fa 10 anys?

La República que Necessitem

https://youtu.be/yT_7AqPGv10

Una república per a què?

Com donar satisfacció a les necessitats socials i democràtiques?

Indubtablement la república no és substituir un rei per un president, no pot ser únicament una qüestió successòria o electiva. Què és doncs La República? Quines necessitats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat ha de satisfer? Quin tipus de participació popular es poden conquerir? Qui haurà de determinar la política econòmica a desenvolupar? En definitiva serà un canvi per a que res canviï o portarà de la mà canvis socials determinants? I de què dependrà una cosa o altra?

Tindrem amb nosaltres al Mas Guinardó en Joan Tardà, la Natàlia Sànchez i la Mar Trallero que debatran en un format de Taula rodona. 

Projecció i Debat del Documental “… i la Lluita Continua”

Del Camp a la Construcció de Catalunya

DIMECRES 16 DE SETEMBRE A LES 19H AL MAS GUINARDÓ, Plaça Salvador Riera, 2. Barcelona

CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA

A causa de les mesures que cal adoptar per la preservació de la salut dels assistents es recomana la preinscripció prèvia. D’aquesta manera facilitarem l’accés a la sala. Pitjeu l’enllaç.

El documental: “I la lluita continua. Del camp a la construcció de
Catalunya” descriu les lluites i les vagues dels treballadors de la construcció durant els anys setanta, pels seus drets i les llibertats sindicals i polítiques, explicades pels seus protagonistes.

Organitza: EL GARROFER, espai de debat, Rocaguinarda, El Pou i l’AVV Joan Maragall”

Col·loqui i Debat amb Josep Maria Rodríguez Rovira, que va ser acomiadat per ACSA-Sorigué. També comptarem amb la participació d‘Adela Alós i Bibiana Bigorra.

La Bibiana, l’Adela i en Josep Maria han participat durant molts anys a la vida associativa del barri del Guinardó.

Guió i direcció Llúcia Oliva. Imatge: Carles Ortiz i Marina Palomo.

Coordinació: Bibiana Bigorra; fotografia: Pilar Aymerich; muntatge: Jaume Vidal.

Producció: Adela Alós-Moner i Josep Maria Rodríguez Rovira.

Vídeo del debat sobre Construcció de Poder Popular i Polítiques Feministes

Ciutat Futura

Rocío Novello ens va explicar les experiències comcretes d’un partit-moviment que va surgir de les lluites per la defensa de la terra i contra el narcotràfic i la violència urbana. Aquests moviments van donar origen a un partit en moviment que, a més de denunciar injustícies, traballa per crear alternatives concretes que demostrin que és possible una altra forma de fer política.
En aquestes alternatives concretes -dues escoles de gestió social; un “tambo-fàbrica” làctea recuperada; una xarxa de consum col·laboratiu per fer front a la inflacció; una cooperativa i fàbrica cultural; un programa d’enfortiment productiu per a emprenedores- van confiar més de 90 mil rosarins durant las eleccions del 2015. Així, es va formar, amb quatre regidores, el Bloque Ciudad Futura al Concejo de Rosario.

Construcció de Poder Popular i Polítiques Feministes

Xerrada oberta a la participació de persones actives en moviments socials i associacions que treballen i lluiten en la defensa dels drets socials: habitatge, pensions, educació, sanitat…

Ciudad Futura és una experiència atípica: va sortir el 2013, a partir de la confluència de dos grups amb una dècada d’existència (Giros i Movimiento 26 de Junio), van construir un “partido de movimientos” amb intenció de fer un abordatge creatiu entre allò polític i allò social. Es van presentar a les eleccions, sols i a una sola ciutat, Rosario, rescatant el concepte d’autonomia i sense estructura nacional que els donés suport. Van donar el cop el 2015 quan van obtenir tres regidors.

Al 2019 van establir una aliança amb el Front Social y Popular amb Carlos Del Frade com a cara més visible i van conseguir mantenir els seus regidors i a més –a partir d’aquesta aliança– fer-se amb dos diputats provincials.

Així van jurar el carrec les noves regidores de Ciutat Futura a Rosario:

“Por el futuro y por quiénes todavía soñamos con cambiar el mundo”
“Por una Latinoamérica de pie”
“Por la rebeldía, la resistencia y la fe en nosotras mismas”

https://www.facebook.com/CiudadFuturaOK/