Debat sobre el Segrest del 47 a Torre Baró (1978)

Publiquem el darrer vídeo de la taula rodona sobre el segrest de l’autobus 47 pels veïns i veïnes de Torre Baró l’any 1978.
El context social i veïnal, i que la pel·lícula “El 47” no recull, és l’objectiu del llibre. Rescata el protagonisme i la força del moviment veïnal al barris, l’organització en associacions de veïns i veïnes i el paper de les diverses forces d’esquerra com CCOO i el PSUC a les que pertanyia en Manolo Vital.
La participació a l’acte d’activistes que van participar directament en les lluites d’aquells moments, o en són hereus, li va donar calidesa al debat.

De l’Heroi a les Lluites Col·lectives: el Segrest del 47

Aquest llibre coordinat per Adela Alòs-Moner i Anna Monjo vol ressaltar que

“El llegat de com els col·lectius obrers i veïnals van emprar de forma organitzada la seva capacitat de capgirar les desigualtats en el passat recent ha de ser conegut actualment. No es tracta de que “batmans” o herois solitaris ens salvin sinó d’accions col·lectives i organitzades i comunitats fraternes”.

“La transformació social sempre ha sigut fruit de la força col·lectiva organitzada”

La presència a l’acte de la presidenta de l’AVV Torre Baró donarà testimoni de com la lluita col·lectiva de veïnes i veïns dels barris té continuïtat en l’actualitat.

El nostre Cayuco

SUNU GAAL

Xerrada a càrrec: d’un membre de l’associació Obra de Justícia Social.

El documental mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del país i del feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat.

Per què tants joves africans somien marxar a Europa? Són conscients dels perills?

A més, es presentarà el V Festival Internacional Fotografia DDHH.

Casal Mas Guinardó (Pl. de Salvador Riera, 2).

Organitza: El Garrofer espai de debat, Mas Retina i Casal Mas Guinardó.

Per una Ciutat Verda i per la Nostra Salut

SALVEM LA SELVA

Taula rodona en la que l’ambientòleg Adrián Cabezas mostra clarament la necessitat de preservar i protegir els escassos espais verds com La Selva A Horta-Guinardó i que estan amenaçats per l’especulació i l’afany de lucre dels seus propietaris.

Altres moviments veïnals: AVV Esquerra de l’Eixample, AVV Vallcarca i Maragall Respira intervenen per explicar les seves reivindicacions i expressar la seva confluència en la mobilització per una ciutat més verda. Cal una Barcelona que lluiti contra l’escalfament global, recuperi l’aire net i ampliï els espais per a la convivència.

La Ciutat Verda. Imaginem-la i Defensem-la!

Aquesta xerrada-debat vol aprofundir en la necessitat de preservar, augmentar i defensar espais com el de La Selva , per fer una ciutat més resilient al canvi climàtic, a l’augment de la temperatura i millorar la qualitat de l’aire.

Després de la Taula Rodona “LA LLUITA PEL PATRIMONI VERD. Casos de lluita i recuperació d’espais verds per al veïnat” de dissabte 11 d’octubre 2025 a l’ESPAI LA SELVA, organitzada per la PLATAFORMA SALVEM EL PATRIMONI, SALVEM LA SELVA, https://youtu.be/Q69y9XZPVm0, i després de la Concentració a Sant Jaume el 21 d‘octubre i l’Ajuntament donés per “Aprovat el projecte per fer la residència a la finca de La Selva” https://share.google/PM2OIurpgit4t46IN, continuem reivindicant aquest espai verd pel barri: enllaç al manifest.

Necessitem la Ciutat Verda!

En aquesta ocasió volem posar en evidència la necessitat d’imaginar una ciutat que en les properes dècades esdevingui un espai habitable lliure de fum i contaminació. Imaginem una ciutat que protegeixi els seus habitants del canvi climàtic i col·labori en revertir-lo.

EXIGIM el manteniment del verd que caracteritza i configura la finca com a refugi climàtic pel barri davant el canvi climàtic que patim i contra el que, com a ciutat, hem de lluitar amb totes les eines que disposem i, en concret en aquest cas, amb un important nombre d’arbres i altres espècies vegetals.

Els JARDINS de l’antiga finca d’estiueig estan poblats per un nombre important d’arbres de diferents espècies que, amb la seva diversitat botànica, serveixen d’hàbitat a aus i insectes i configuren un refugi climàtic important pels veïns de la zona. D’altra banda, la Llei de restauració de la Natura, aprovada recentment per la Comunitat Europea, prohibeix retallar espai de verd urbà durant la pròxima dècada.

A tots els barris es manifesta de diverses maneres la imperiosa necessitat d’una política de salvaguarda dels pocs espais no edificats que poden ajudar a pal·liar la densificació d’una ciutat com Barcelona. A tota la ciutat surten moviments que defensen una altra manera de concebre l’urbanisme: per a la protecció dels seus habitants garantint el dret a l’habitatge digne i a la mobilitat sostenible prioritzant el transport públic.

Topem amb la desídia de l’ajuntament i de la generalitat en no implicar-se en la lluita per fer front a l’escalfament de la terra.

El preu de l’Abundància, Drets Humans a les Fosques

Xerrada amb Enginyeria Sense Fronteres

Dilluns, 13 d’octubre a les 18.30 al Mas Guinardó. Plaça Salvador Riera 2.

El model de creixement econòmic exponencial orientat al consum exacerbat genera l’acumulació il·limitada d’una part privilegiada de la població; al mateix temps queden a les fosques els impactes negatius i la vulneració dels drets humans de la major part.

Les grans corporacions s’apoderen també del control de l’energia i dels recursos, tant al Nord com al Sud global, convertint el dret bàsic d’accés a l’energia en una mercaderia. La seva gestió extractivista perpetua la constant violació de drets humans, la sobreexplotació flagrant dels recursos naturals i la destrucció dels ecosistemes.

Per parlar d’aquest greu problema i aportar claredat a les nostres preocupacions socials tenim la fortuna de contar amb la col·laboració activa d’una ONG exemplar en molts aspectes: Enginyeria Sense Fronteres (https://esf-cat.org/que-fem/campanyes/energia/presentacio/).

En el seu nom tindrem a Jordi Besora Magem, membre actiu del grup d’Energia i Indústries Extractives i president d’ESF.

Gravació de la xerrada:

De la Nakba al Genocidi

El poble palestí és víctima des de fa més de 100 anys de la política colonialista d’Europa i del suport de les potències occidentals a la constitució artificial i imposada d’un nou estat: Israel, al pròxim Orient. La conseqüència en l’actualitat és un genocidi que no trencarà la capacitat de resistència d’un poble disposat a defensar la seva terra i la seva llibertat. Cristina Mas Andreu ens en parla i presenta el seu llibre “Palestina des de dins”. La acompanya Zaina Qazzaz, estudiant palestina refugiada a Barcelona.

De la Nakba al Genocidi de Gaza

“La guerra de Gaza ha deixat al descobert moltes coses. Ha exposat la naturalesa de l’Esta d’Israel, que ha portat el seu projecte supremacista fins a l’extrem de llançar una operació genocida a cara descoberta davant del món. No és un acte d’autodefensa ni només la decisió d’un govern d’ultradreta i d’un primer ministre que es vol mantenir al poder a qualsevol preu. És el resultat de vuit dècades de nacionalisme ètnic que ha alimentat una maquinària de violència i ha crescut protegit per un mur d’impunitat.” (2025. Cristina Mas Andreu en el seu llibre)