Des del 1941 fins el 1985, fins ben entrada la democràcia, 10 anys després de la mort del dictador, El Patronato de Protección a la Mujer va ser un mecanisme per exercir un brutal control patriarcal sobre aquelles noies que desafiaven el model de “bona dona”. Supervivents del Patronato exigeixen que es conegui el que va suposar aquesta institució i reparar els danys a les que van passar per ella.
La repressió de la dona té una llarga història que encara perviu avui dia. Us mostrem el vídeo de la xerrada que vam tenir el passat dilluns 11 de maig.
Podeu trobar més informació en el següents enllaços:
Cronicas 2 de Tv2 El patronato de protección a la mujer
El documental/curtmetratge Els buits, dirigit per Isa Luengo, Sofia Esteve, Marina Freixa Roca és un exercici de memòria històrica. Mariona reflexiona amb la seva filla i cineasta, el seu pas pel franquista “Patronato de protección a la mujer”.
Pot la transmissió de la paraula restituir una memòria oblidada? Pot trencar amb el silenci perpetuat entre generacions? Amb disset anys, Mariona va ser internada a un correccional del Patronato de Protección a la Mujer, institució dedicada a “regenerar dones caigudes” durant el franquisme i els primers anys de democràcia.
El 2023, ella i la seva filla recomponen les peces i buits d’aquesta història que ha participat en diferents festivals, ha guanyat la Biznaga de plata al millor curtmetratge documental del Festival de Málaga 2024, el Premi del públic al D’A Film Festival de Barcelona 2024 i va ser Nominat als Goya 2025.
QUÈ ERA EL “PATRONATO DE PROTECCIÓN A LA MUJER”?
Des del 1941 fins el 1985, fins ben entrada la democràcia, 10 anys després de la mort del dictador, El Patronato de Protección a la Mujer va ser un mecanisme per exercir un brutal control patriarcal sobre aquelles noies que desafiaven el model de “bona dona”. Supervivents del Patronato exigeixen que es conegui el que va suposar aquesta institució i reparar els danys a les que van passar per ella.
Al 2023 Represaliades pel Patronato van demanar al Parlament de Catalunya una comissió específica d’investigació i el perdó públic de les congregacions religioses que operaven els centres de la institució, així com la modificació de la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, on se les inclogui.
El Dilluns 11 de maig comptarem amb:
Mariona Roca, activista i supervivent del Patronato.
Sol Abejón, historiadora i autora del llibre “Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona” Ed Descontrol 2021.
La Cooperativa Rocaguinarda que posarà a la venda el llibre de la Carmen Guillén: “Redimir i adoctrinar: El Patronato de Protección a la Mujer (1941-1985)” Ed Crítica 2026.
Documentals:
Cronicas 2 – el patronato de protecciuón a la mujer Tv2
La centralitat del poder en el món actual travessa les relacions humanes, socials, de gènere i entre països. Es fa molt present i constant en l’explotació de les classes treballadores per part del capital i en el domini en les relacions colonials i neocolonials dels països desenvolupats per sobre dels altres.
La lluita feminista aporta a la lluita per la llibertat i l’equitat la lluita del moviment feminista per l’alliberament de la dona, contra la violència i la subordinació. L’ecofeminisme incorpora la lluita ecologista per la salvaguarda de la vida sobre el planeta. No es pot continuar menystenint i desvaloritzant les tasques de cura ni de les persones ni de la naturalesa. L’escalfament climàtic, les guerres que travessen el món, la violència de gènere, les migracions a la cerca d’oportunitats, etc. ho posen en evidència.
Nicola Scherer aportarà els seus coneixements i experiència per ajudar-nos a actualitzar les nostres idees i els nostres valors. Cal armar el nostre pensament per situar-nos en un món canviant i no caure en la paràlisi.
Converses entre grups de dones dels nostres barris. Hem compartit els seus projectes i accions percebent la diversitat de propostes feministes existents al nostre entorn i afavorint sinergies.
Patriarcat i capitalisme ens discriminen en diferents situacions a les que cal donar resposta: limitacions al dret a l’avortament, condicions laborals de cuidadores, situacions de sobreexplotació de les que estan en situació d’irregularitat administrativa, racisme…
Conversant amb les participants coneixerem millor què fa cada grup. Compartint els seus projectes i accions, percebrem la diversitat de propostes feministes existents als nostres barris i afavorirem sinergies.
El COLECTIVO MICAELA és una Associació de dones migrants treballadores de la llar i de cures.
A les DJ KARMELAS les hem conegudes amenitzant festes als nostres barris des d’una perspectiva Feminista, LGTBI+ i Antirracista. Diuen que són “Migratas amb flow explosiu. Hijas de la lucha con una tabla de Dj por bandera. Del Carmel BCN para el mundo”.https://www.instagram.com/djkarmelas/
Les GUINEUS DEL GUINARDÓ, Assemblea feminista, des del 2019 volen situar la lluita feminista com a eix indispensable en els diversos àmbits vitals, també al barri, on han fet diverses accions i activitats. “Defensem un feminisme interseccional, ja que no creiem que el feminisme es pugui practicar deixant de banda totes aquelles persones que estan oprimides per altres causes que van més enllà al gènere atorgat.” https://www.instagram.com/guineusguinardo/
A NO SOMOS WHOOPI GOLBERG fa temps que les coneixem al Mas Guinardó. És una companyia teatral d’afrodescendents que des del 2016 comparteixen la inquietud d’aproximar, visibilitzar i representar la negritud i compartir la riquesa cultural, intel·lectual, social i política dels referents negres. https://maisaperk.com/no-somos-whoopi-goldberg-3/
Per últim, volem agrair a FEMIÑETAS, feminismo en viñetas, que ens deixessin fer servir la il·lustració de portada de la seva Revista FEMIÑETAS n.10, de l’autora Jules Mamone @femimutancia. https://feminetas.com/
Divisa A l'atzar agraeixo tres dons, haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè Marçal
En aquesta presentació es va reproduir un video d’una intervenció anterior de la Cristina Carrasco que hem inclòs. Hem inclòs també una intervenció anterior de l’Amaia Pérez Orozco que per manca de temps no es va poder reproduir durant l’acte.
Economia feminista? Front l’economia capitalista que busca el guany inmediat depredant els recursos naturals i humans, l’economia feminista posa la cura al centre, és a dir, posa la sostenibilitat de la vida front l’acumulació del capital.
El moviment a l’entorn de l’economia feminista comença el 2002 en el Fòrum Social Mundial on Cristina Carrasco planteja la perspectiva teòrica i política de la sostenibilitat de la vida. Aquesta formulació va contribuir en gran mesura a les lluites feministes contra el neoliberalisme, el lliure comerç i el poder corporatiu que marquen els moviments populars a Amèrica Llatina i al Carib, on aquest conflicte té una dimensió comunitària.
La Marxa Mundial de dones ha ofert un marc per parlar de subjectes polítics col·lectius. Una dimensió comunitària que en el Nord global i en entorns urbans hem de reconstruir amb projectes comunitàris de poble, de barri i amb projectes d’economia social i solidària.
El llibre amplia i impulsa l’incipient diàleg entre les dues experièncias: la del Nord Global i la d’Abya Yala (nom que s’està popularitzant entre els moviments populars llatino-americans per referir-se a l’Amèrica Llatina).
Defensar la vida front l’avenç del neoliberalisme. El llibre és una compilació de reflexions crítiques i una invitació a seguir pensant col·lectivament. També un estímul en temps que es presenten difícils, amb restauracions neoliberals i feixistes, amb vides que es precaritzen encara més, amb violències de tot tipus. Reflexions que tenen al centre la cura: de les persones, del territori, de la natura, de la comunitat, és a dir, la Vida amb majúscules.
Co-editat per Cristina Carrasco Bengoa i Corina Rodríguez Enríquez amb la participació de vint autores més, aquest llibre és el resultat d’inquietuds compartides sobre els diàlegs entre els feminismes i les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala en el context llatinoamericà.
Al llarg d’un any, les autores van tenir diverses trobades i van dialogar des de les diferents mirades. Dels feminismes que venen del nord global, es van centrar en l’economia feminista de la ruptura, tot conjugant la visió teòrica i l’experiència de l’activisme i la pràctica política. Dels feminismes d’Abya Yala, les diferents manifestacions dels feminismes populars i indígenes, decolonials i comunitaris que han desenvolupat teoria i praxis des dels territoris afectats per la conquesta i la colonització.
Blanca Bayas Fernández d’Acció Ecofeminista i Lorena de Les Guineus-Assemblea feminista del Guinardó expliquen les raons d’un moviment que uneix la lluita per la cura de la terra amb la lluita igualitària per la cura de les persones.
EL GARROFER espai de debat 