Xerrada a càrrec: d’un membre de l’associació Obra de Justícia Social.
El documental mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del país i del feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat.
Per què tants joves africans somien marxar a Europa? Són conscients dels perills?
A més, es presentarà el V Festival Internacional Fotografia DDHH.
Casal Mas Guinardó (Pl. de Salvador Riera, 2).
Organitza: El Garrofer espai de debat, Mas Retina i Casal Mas Guinardó.
El poble palestí és víctima des de fa més de 100 anys de la política colonialista d’Europa i del suport de les potències occidentals a la constitució artificial i imposada d’un nou estat: Israel, al pròxim Orient. La conseqüència en l’actualitat és un genocidi que no trencarà la capacitat de resistència d’un poble disposat a defensar la seva terra i la seva llibertat. Cristina Mas Andreu ens en parla i presenta el seu llibre “Palestina des de dins”. La acompanya Zaina Qazzaz, estudiant palestina refugiada a Barcelona.
“La guerra de Gaza ha deixat al descobert moltes coses. Ha exposat la naturalesa de l’Esta d’Israel, que ha portat el seu projecte supremacista fins a l’extrem de llançar una operació genocida a cara descoberta davant del món. No és un acte d’autodefensa ni només la decisió d’un govern d’ultradreta i d’un primer ministre que es vol mantenir al poder a qualsevol preu. És el resultat de vuit dècades de nacionalisme ètnic que ha alimentat una maquinària de violència i ha crescut protegit per un mur d’impunitat.” (2025. Cristina Mas Andreu en el seu llibre)
Dilluns 5 de maig a les 18.30h. al Mas Guinardó. Plça. Salvador Riera. Metro línia 4, Hospital de S. Pau-Guinardó.
Narratives alarmistes i enganyoses que criminalitzen la immigració equiparant-la a la delinqüència i al terrorisme i no veient-la com un fenomen humanitari fruit de les dificultats imposades per a la entrada als països de la Unió Europea.
Polítiques que segons càlculs de l’Observatori dels Drets Humans de Caminando Fronteres en 2023 provocaren la mort en les rutes migratòries entre la costa africana i Europa de 6.618 persones, i que s’incrementaren a 10.457 al 2024.
De tot això ens parlarà Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre DELAS d’Estudis per la Pau. Bety Simón explicarà com voluntariats en ONGs intenten combatre els patiments que ocasionen les polítiques d’Europa en la població migrant.
La implicació d’empreses d’armament i de seguretat en activitats de gestió de fronteres, així com d’empreses que desenvolupen tecnologies potencialment sensibles per als drets humans en l’àmbit fronterer (sistemes de control biomètric, IA, drons o altres sistemes autònoms de vigilància).
La fabricació de les armes i el seu finançament conforma un grup d’interès, un complex militar, industrial i financer, que veu com les institucions de la UE i dels seus Estats membre confien la seguretat del continent a les vies militars en un context en el qual acumulen centenars de milers de milions d’euros en beneficis. Quina part dels 800.000 milions proposats per al ‘Rearmament’ d’Europa es transformaran en dividends per als accionistes d’empreses d’armes i bancs que les financen?
Després: la Política de l’Aigua, el Delta de l’Ebre i les necessitats de la gent.
Veiem la xerrada i el debat celebrat aquest mes:
Els grans esdeveniments que es promouen des de les grans corporacions i empreses així com també de des ajuntaments i governs estan orientats a benefici primer de grans inversos i especuladors de tota mena. En aquest debat s’analitzen les conseqüències de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona en un context d’intensificació de la sequera que acompanya el canvi climàtic. La situació alarmant del Delta de l’Ebre i de les terres regades per aquest riu és un exemple de com les prioritats s’inverteixen: les necessitats per al benestar i supervivència humana queden en segon lloc darrera de la voracitat del capitalisme globalitzat.
Gravació del debat amb Martí Olivella i David Karvala
Un debat molt interessant sobre la guerra a Ucraïna, les seves causes i les conseqüències. El militarisme de les grans potències ens porta a un món en constant perill. Les alternatives al militarisme i a la dinàmica d’increment de la tensió per repartir-se el món davant l’escassetat creixent de materials i de petroli són cada cop més necessàries. La no violència, la resistència civil, la mobilització popular són les alternatives.
En Martí Olivella ens ha facilitat el seu guió de la xerrada amb permís per a publicar-lo. Aquí el teniu:
La defensa de la terra i de la vida enfronta les comunitats locals amb les multinacionals extractives.
Destrucció del medi ambient i repressió van de la mà amb el vist i plau dels poders polítics i econòmics dels països centreamericans i d’Amèrica del Sud.
La lluita d’aquestes comunitats s’incardina amb la lluita per la defensa ecològica del planeta contra un capitalisme depredador.
Terra pels camperols i protecció a les persones que lideren les comunitats !
Berta Càceres fou una lluitadora a favor dels drets de les comunitats indígenes d’Hondures i se li va atorgar el premi Goldman del Medi Ambient. Va impulsar una campanya contra la construcció d’una presa a Hondures. Va rebre amenaces a causa del seu activisme i va ser assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l’ONU.
Volem entendre el context econòmic en el que ens trobem: globalització, financiarització de l’economia, precarietat i desigualtat social entre països i també dintre de cada país. Un procés econòmic que no es nou, però que presenta noves característiques: les tecnologies de la comunicació: app, internet generen possibilitats de negoci i hàbits nous, però som conscients què comporten aquestes maneres de consumir? Podem revertir-les, regular-les, utilitzar-les pel bé comú?
El professor Ramón Franquesa de la Universitat de Barcelona ens plantejarà el marc teòric des del qual comprendre-ho i Tito Àlvarez sindicalista d’Ëlite taxi ens explicarà la lluita del sector del taxi davant de les empreses que utilitzen plataformes digitals.