Barcelona: Sequera i Reptes

Aigua freàtica? Aigua regenerada?

Mesures d’estalvi? Quina gestió se’n fa?

No plou prou! La sequera no serà un fet puntual. Encara que darrerament ha plogut, no ha estat suficient per omplir pantans i garantir l’aigua de boca. 

A la primavera passada ens vam quedar sense aigua per a regar els horts urbans, com el nostre Hort comunitari de Pla i Armengol, i sense aigua per a regar parcs i jardins, els nostres refugis climàtics tan necessaris a la ciutat…

Quines alternatives hi ha? 

Quins usos podem fer de l’aigua freàtica i l’aigua regenerada? Com protegir els aqüífers i fer una ciutat més permeable a l’aigua de pluja i protegir els refugis climàtics? Quins plans tenen els governs de la ciutat i del país per fer front al repte de l’aigua a l’Àrea metropolitana? Com controlar els usos que se’n fan a la indústria i al sector turístic? Quins beneficis s’emporta AGBAR?

Aquestes i altres preguntes podrem fer-li al Quim Pérez, d’Aigua és vida el proper dilluns 21 d’Octubre, a les 18h30 al Mas Guinardó

David Karvala i altres 7 persones perseguides judicialment per VOX a causa del seu compromís antifeixista

Solidaritat amb el Raval: el delicte d’odi és VOX

Protestar contra discursos d’extrema dreta no és delicte d’odi

VOX i la Fiscalia de Delictes d’Odi han dut a judici 8 veïnes i veïns del Raval per protestar quan els ultres van acudir al barri per promoure el seu insult, “estercolero multicultural”.

Una de les persones imputades és el David Karvala, activista d’UCFR, al que acusen simplement per aquest fet. A més a més, resulta que el van imputar arran de les indicacions d’un alt càrrec de VOX i antic dirigent d’un partit (ara difunt) neo-nazi.

El judici va començar el dilluns 15 de juliol i estan sortint moltes incoherències en el relat de VOX; fets escandalosos sobre les fitxes polítiques que van redactar Mossos i la Policía Espanyola; i més coses.

Ajudeu amb les despeses!

La defensa legal està treballant molt bé, i un paper clau hi juga la Laia Serra, que actua per UCFR; Unitat va haver d’assumir la defensa del David Karvala.

Però aquesta defensa ha suposat moltíssima feina, feina que s’ha de pagar, lògicament.

Hem establert un crowdfunding per cobrir les nostres despeses legals; les factures superaven els pocs recursos que teníem a UCFR.

GoFundMe

Alternativament, podeu fer una transferència bancària a UCFR; citeu “Cas Raval” si us plau.

ES34 3025 0005 8114 3328 2758 

Concentració: Absolució per als 8 del Raval

Dimarts 23 de juliol, 9h,

Davant l’Audiència Provincial de Barcelona, Lluis Companys 14

El judici finalitza aquest dimarts. S’ha anat desmuntant la causa inventada i construïda a base de mentides per VOX i per les autoritats, amb la col·laboració de la Fiscalia de Delictes d’Odi.

El grup de suport RavalVsVOX convoca aquesta concentració per demanar l’absolució de totes les persones acusades.

Mostrem l’amplitud de la solidaritat amb les 8 persones acusades i amb el Raval. Porteu una bandera de la vostra organització!

Unitat contra el feixisme i el racisme

http://ucfr.cat
http://facebook.com/ucfrcat

https://instagram.com/ucfrcat

https://t.me/ucfrcat

#StopVOX #NoPassaran

Vídeo de la Xerrada sobre la Intel·ligència Artificial: Oportunitats i Amenaces

La I.A. és comparable amb la intel·ligència humana?

Quines són les característiques de la intel·ligència artificial?

Quines són les decisions que depenen de la I.A. i quines depenen de la voluntat humana?

Les conseqüències de l’ús de la I.A. en diversos ordres de la política i del medi ambient que repercuteixen en la salut i la pau.

La Intel·ligència Artificial Oportunitats i Amenaces

El dilluns 3 de juny al Mas Guinardó amb Pere Brunet, enginyer, divulgador científic i activista per la pau.

A la xerrada sobre la IA (Intel·ligència artificial) ens plantejarem quins són i podrien ser els efectes positius d’aquesta tecnologia per a la societat i per a la ciència. També els riscos i els problemes ètics associats al seu ús generalitzat. Mirarem de reflexionar sobre diverses qüestions:

Una visió crítica de la IA podria ajudar a avançar en la lluita pels drets humans i cap a l’equitat social?

S’està treballant en aquesta línia?

Quins són els costos ambientals de la recollida massiva de dades o quins problemes relacionats amb la privacitat haurem d’enfrontar?

S’està legislant de forma adequada per evitar els problemes associats a l’ús de la IA?

El primer: La Copa Amèrica i altres esdeveniments.

Després: la Política de l’Aigua, el Delta de l’Ebre i les necessitats de la gent.

Veiem la xerrada i el debat celebrat aquest mes:

Els grans esdeveniments que es promouen des de les grans corporacions i empreses així com també de des ajuntaments i governs estan orientats a benefici primer de grans inversos i especuladors de tota mena.
En aquest debat s’analitzen les conseqüències de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona en un context d’intensificació de la sequera que acompanya el canvi climàtic.
La situació alarmant del Delta de l’Ebre i de les terres regades per aquest riu és un exemple de com les prioritats s’inverteixen: les necessitats per al benestar i supervivència humana queden en segon lloc darrera de la voracitat del capitalisme globalitzat.

Front la Sequera i el Canvi Climàtic, No volem ni Copa Amèrica, ni Fórmula 1, ni Turistificació.

No a l’economia de gran consum d’aigua. Cal una Economia per a la Vida i per a les Persones.

Davant la sequera i el canvi climàtic ens imposen un model de ciutat amb més hotels, més macroesdeveniments (Copa Amèrica ) i més turisme massiu. Contra una economia de gran consum d’aigua i de recursos, defensem una economia per a la vida! Us convidem a un col·loqui sobre una problemàtica que ens afecta a totes. T’hi esperem!

Dilluns 29 a les 18:30 al Mas Guinardó – plaça Salvador Riera, 2- :

No us perdeu les intervenciona d’en JOSEP SABATÉ de la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni d’en HORACIO ESPECHE de la plataforma No a la Copa Amèrica.

Presentació del llibre “Voces desde las Economías Feministas”

En aquesta presentació es va reproduir un video d’una intervenció anterior de la Cristina Carrasco que hem inclòs. Hem inclòs també una intervenció anterior de l’Amaia Pérez Orozco que per manca de temps no es va poder reproduir durant l’acte.

Economia feminista? Front l’economia capitalista que busca el guany inmediat depredant els recursos naturals i humans, l’economia feminista posa la cura al centre, és a dir, posa la sostenibilitat de la vida front l’acumulació del capital.

El moviment a l’entorn de l’economia feminista comença el 2002 en el Fòrum Social Mundial on Cristina Carrasco planteja la perspectiva teòrica i política de la sostenibilitat de la vida. Aquesta formulació va contribuir en gran mesura a les lluites feministes contra el neoliberalisme, el lliure comerç i el poder corporatiu que marquen els moviments populars a Amèrica Llatina i al Carib, on aquest conflicte té una dimensió comunitària.

La Marxa Mundial de dones ha ofert un marc per parlar de subjectes polítics col·lectius. Una dimensió comunitària que en el Nord global i en entorns urbans hem de reconstruir amb projectes comunitàris de poble, de barri i amb projectes d’economia social i solidària.

El llibre amplia i impulsa l’incipient diàleg entre les dues experièncias: la del Nord Global i la d’Abya Yala (nom que s’està popularitzant entre els moviments populars llatino-americans per referir-se a l’Amèrica Llatina).

Enllaços recomanats:

El llibre:
https://www.entrepobles.org/publicaciones/llibre-voces-desde-las-economias-feministas-resistencias-arraigos-cuidados/

Conversació amb 10 de les autores que han participat en el llibre:

https://www.youtube.com/watch?v=AdcKO-o-cpE&t=1240s&ab_channel=EntrepueblosEntrepoblesEntrepobosHerriarte

Web d’Entrepobles:
https://www.entrepobles.org/





Veus des de les Economies Feministes

Resistències, Arrelaments i Cures

Dilluns 4 de març a les 18.30h al Mas Guinardó.

Defensar la vida front l’avenç del neoliberalisme. El llibre és una compilació de reflexions crítiques i una invitació a seguir pensant col·lectivament. També un estímul en temps que es presenten difícils, amb restauracions neoliberals i feixistes, amb vides que es precaritzen encara més, amb violències de tot tipus. Reflexions que tenen al centre la cura: de les persones, del territori, de la natura, de la comunitat, és a dir, la Vida amb majúscules.

Co-editat per Cristina Carrasco Bengoa i Corina Rodríguez Enríquez amb la participació de vint autores més, aquest llibre és el resultat d’inquietuds compartides sobre els diàlegs entre els feminismes i les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala en el context llatinoamericà.

Al llarg d’un any, les autores van tenir diverses trobades i van dialogar des de les diferents mirades. Dels feminismes que venen del nord global, es van centrar en l’economia feminista de la ruptura, tot conjugant la visió teòrica i l’experiència de l’activisme i la pràctica política. Dels feminismes d’Abya Yala, les diferents manifestacions dels feminismes populars i indígenes, decolonials i comunitaris que han desenvolupat teoria i praxis des dels territoris afectats per la conquesta i la colonització.

El Dret a l’Habitatge i La Nova Llei 12/23 del Dret a l’Habitatge

El Dret a l’Habitatge va més enllà de disposar d’una Llei, s’ha de garantir com a un Dret fonamental a la nostra Constitució i com a pilar de l’estat de benestar al nostre país, impulsant reformes més profundes i comprometent inversions importants.
La Confederació Estatal d’Associacions Veïnals proposen el següent decàleg: Quinze grans ciutats de l’Estat impulsen la ‘Declaració de Barcelona’ per fer front a la greu crisis d’habitatge: https://www.favb.cat/articlescarrer/quinze-grans-ciutats-de-lestat-impulsen-la-declaraci%C3%B3-de-barcelona-fer-front-la-greu

Hem donat suport a l’Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó per organitzar la xerrada que publiquem. Amb ella hem tingut amb nosaltres en Jaume Artigues, de l’AVV de la Dreta de l’Eixample i de la Comissió d’habitatge de la FAVB. Ens ha parlat de la campanya per l’aplicació de la Llei del Dret a l’Habitatge, una crida contra l’especulació i la gentrificació a les nostres ciutats, aspectes que superen les limitacions de la Llei 12/23 del 24 de maig, avui encara pendent de desenvolupament.
Ens han acompanyat membres de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó que ens han explicat com s’organitzen i donen suport a les persones que veuen perillar el seu dret a l’habitatge.

La Declaració de Barcelona es pot resumir amb el següent decàleg:

1. Reclamar al govern central que es comenci a aplicar la Llei d’habitatge a les comunitats que ja hagin declarat les zones tensionades. Això implica definir ja l’índex de preus de referència que indica la mateixa llei.

2. Reclamar a les comunitats autònomes que encara no ho hagin fet que declarin les zones tensionades per poder activar els beneficis d’aquesta llei.

3. Que s’impulsin projectes d’habitatge públic o protegit a totes aquelles ciutats que tenen sòl edificable i s’ampliï la compra directa per tempteig i retracte a zones urbanes sense sòl, elevant la inversió pública en matèria d’habitatge al 2% del PIB.

4. Que s’impulsin ajudes a la rehabilitació a barris vulnerables fins assolir una taxa del 3% anual i que es vinculin a la cessió de privada a pública en els casos necessaris.

5. Protegir l’existència d’un 30% d’habitatge assequible en les qualificacions urbanístiques dels Plans Generals.

6. Prohibir la venda al mercat privat de sòl i immobles públics.

7. Eliminació de les exempcions fiscals de les societats d’inversió SOCIMIS i SICAVS i el sistema Golden Visa.

8. Regulació dels lloguers d’ús turístic, temporal i usos comercials.

9. Nova llei de residència que exigeixi quatre anys per a l’adquisició d’habitatge.

10. Millorar el sistema de registre de contractes i d’habitatge buit perquè les administracions puguin tenir dades fiables, sense dependre de les del sector privat.

Fem una crida urgent a la Ministra de Vivienda per a que respongui la petició de reunió del moviment veïnal del conjunt de l’Estat.

Un projecte de Cooperativisme i Solidaritat Internacional

‘Luz de Todos’ és un projecte de cooperativisme i solidaritat internacional per construir una mini-hidroelèctrica al poble guatemalenc de San Pablo de Tacaná. És el primer projecte mesoamericà de transició energètica i cap a un ús d’energies renovables i de propietat comunitària que s’ha finançat des de Coop57. Ha estat possible gràcies a la confiança de 164 persones i algunes entitats, que han participat amb avals mancomunats i contribuint a un fons de garantia que ha recollit 268.800 euros. 

Aquesta iniciativa l’han impulsada els habitants de San Pablo de Tacaná en aliança amb el Centro Autogestionario Solidaridad Área Latina (CASAL), L’Olivera, Aiguasol, Tàndem Social i FETS. Juntes volen garantir el subiministrament elèctric a tota la població, víctima dels abusos dels poders econòmics i transnacionals que s’han apropiat de la producció d’energia al seu territori. Permetrà recuperar de mans privades la gestió del servei d’electricitat i assegurar l’accés a llum sense talls per aquesta comunitat. Gràcies als avals recollits, el projecte ja està en marxa i les obres avancen a bon ritme. Us animem a seguir el “Diario del proyecto” a la seva pàgina web. 

Veniu a veure el documental i participeu del debat posterior.