Després: la Política de l’Aigua, el Delta de l’Ebre i les necessitats de la gent.
Veiem la xerrada i el debat celebrat aquest mes:
Els grans esdeveniments que es promouen des de les grans corporacions i empreses així com també de des ajuntaments i governs estan orientats a benefici primer de grans inversos i especuladors de tota mena. En aquest debat s’analitzen les conseqüències de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona en un context d’intensificació de la sequera que acompanya el canvi climàtic. La situació alarmant del Delta de l’Ebre i de les terres regades per aquest riu és un exemple de com les prioritats s’inverteixen: les necessitats per al benestar i supervivència humana queden en segon lloc darrera de la voracitat del capitalisme globalitzat.
No a l’economia de gran consum d’aigua. Cal una Economia per a la Vida i per a les Persones.
Davant la sequera i el canvi climàtic ens imposen un model de ciutat amb més hotels, més macroesdeveniments (Copa Amèrica ) i més turisme massiu. Contra una economia de gran consum d’aigua i de recursos, defensem una economia per a la vida! Us convidem a un col·loqui sobre una problemàtica que ens afecta a totes. T’hi esperem!
Dilluns 29 a les 18:30 al Mas Guinardó – plaça Salvador Riera, 2- :
No us perdeu les intervenciona d’en JOSEP SABATÉ de la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni d’en HORACIO ESPECHE de la plataforma No a la Copa Amèrica.
En aquesta presentació es va reproduir un video d’una intervenció anterior de la Cristina Carrasco que hem inclòs. Hem inclòs també una intervenció anterior de l’Amaia Pérez Orozco que per manca de temps no es va poder reproduir durant l’acte.
Economia feminista? Front l’economia capitalista que busca el guany inmediat depredant els recursos naturals i humans, l’economia feminista posa la cura al centre, és a dir, posa la sostenibilitat de la vida front l’acumulació del capital.
El moviment a l’entorn de l’economia feminista comença el 2002 en el Fòrum Social Mundial on Cristina Carrasco planteja la perspectiva teòrica i política de la sostenibilitat de la vida. Aquesta formulació va contribuir en gran mesura a les lluites feministes contra el neoliberalisme, el lliure comerç i el poder corporatiu que marquen els moviments populars a Amèrica Llatina i al Carib, on aquest conflicte té una dimensió comunitària.
La Marxa Mundial de dones ha ofert un marc per parlar de subjectes polítics col·lectius. Una dimensió comunitària que en el Nord global i en entorns urbans hem de reconstruir amb projectes comunitàris de poble, de barri i amb projectes d’economia social i solidària.
El llibre amplia i impulsa l’incipient diàleg entre les dues experièncias: la del Nord Global i la d’Abya Yala (nom que s’està popularitzant entre els moviments populars llatino-americans per referir-se a l’Amèrica Llatina).
Defensar la vida front l’avenç del neoliberalisme. El llibre és una compilació de reflexions crítiques i una invitació a seguir pensant col·lectivament. També un estímul en temps que es presenten difícils, amb restauracions neoliberals i feixistes, amb vides que es precaritzen encara més, amb violències de tot tipus. Reflexions que tenen al centre la cura: de les persones, del territori, de la natura, de la comunitat, és a dir, la Vida amb majúscules.
Co-editat per Cristina Carrasco Bengoa i Corina Rodríguez Enríquez amb la participació de vint autores més, aquest llibre és el resultat d’inquietuds compartides sobre els diàlegs entre els feminismes i les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala en el context llatinoamericà.
Al llarg d’un any, les autores van tenir diverses trobades i van dialogar des de les diferents mirades. Dels feminismes que venen del nord global, es van centrar en l’economia feminista de la ruptura, tot conjugant la visió teòrica i l’experiència de l’activisme i la pràctica política. Dels feminismes d’Abya Yala, les diferents manifestacions dels feminismes populars i indígenes, decolonials i comunitaris que han desenvolupat teoria i praxis des dels territoris afectats per la conquesta i la colonització.
El Dret a l’Habitatge va més enllà de disposar d’una Llei, s’ha de garantir com a un Dret fonamental a la nostra Constitució i com a pilar de l’estat de benestar al nostre país, impulsant reformes més profundes i comprometent inversions importants. La Confederació Estatal d’Associacions Veïnals proposen el següent decàleg: Quinze grans ciutats de l’Estat impulsen la ‘Declaració de Barcelona’ per fer front a la greu crisis d’habitatge:https://www.favb.cat/articlescarrer/quinze-grans-ciutats-de-lestat-impulsen-la-declaraci%C3%B3-de-barcelona-fer-front-la-greu
Hem donat suport a l’Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó per organitzar la xerrada que publiquem. Amb ella hem tingut amb nosaltres en Jaume Artigues, de l’AVV de la Dreta de l’Eixample i de la Comissió d’habitatge de la FAVB. Ens ha parlat de la campanya per l’aplicació de la Llei del Dret a l’Habitatge, una crida contra l’especulació i la gentrificació a les nostres ciutats, aspectes que superen les limitacions de la Llei 12/23 del 24 de maig, avui encara pendent de desenvolupament. Ens han acompanyat membres de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó que ens han explicat com s’organitzen i donen suport a les persones que veuen perillar el seu dret a l’habitatge.
La Declaració de Barcelona es pot resumir amb el següent decàleg:
1. Reclamar al govern central que es comenci a aplicar la Llei d’habitatge a les comunitats que ja hagin declarat les zones tensionades. Això implica definir ja l’índex de preus de referència que indica la mateixa llei.
2. Reclamar a les comunitats autònomes que encara no ho hagin fet que declarin les zones tensionades per poder activar els beneficis d’aquesta llei.
3. Que s’impulsin projectes d’habitatge públic o protegit a totes aquelles ciutats que tenen sòl edificable i s’ampliï la compra directa per tempteig i retracte a zones urbanes sense sòl, elevant la inversió pública en matèria d’habitatge al 2% del PIB.
4. Que s’impulsin ajudes a la rehabilitació a barris vulnerables fins assolir una taxa del 3% anual i que es vinculin a la cessió de privada a pública en els casos necessaris.
5. Protegir l’existència d’un 30% d’habitatge assequible en les qualificacions urbanístiques dels Plans Generals.
6. Prohibir la venda al mercat privat de sòl i immobles públics.
7. Eliminació de les exempcions fiscals de les societats d’inversió SOCIMIS i SICAVS i el sistema Golden Visa.
8. Regulació dels lloguers d’ús turístic, temporal i usos comercials.
9. Nova llei de residència que exigeixi quatre anys per a l’adquisició d’habitatge.
10. Millorar el sistema de registre de contractes i d’habitatge buit perquè les administracions puguin tenir dades fiables, sense dependre de les del sector privat.
Fem una crida urgent a la Ministra de Vivienda per a que respongui la petició de reunió del moviment veïnal del conjunt de l’Estat.
‘Luz de Todos’ és un projecte de cooperativisme i solidaritat internacional per construir una mini-hidroelèctrica al poble guatemalenc de San Pablo de Tacaná. És el primer projecte mesoamericà de transició energètica i cap a un ús d’energies renovables i de propietat comunitària que s’ha finançat des de Coop57. Ha estat possible gràcies a la confiança de 164 persones i algunes entitats, que han participat amb avals mancomunats i contribuint a un fons de garantia que ha recollit 268.800 euros.
Aquesta iniciativa l’han impulsada els habitants de San Pablo de Tacaná en aliança amb el Centro Autogestionario Solidaridad Área Latina (CASAL), L’Olivera, Aiguasol, Tàndem Social i FETS. Juntes volen garantir el subiministrament elèctric a tota la població, víctima dels abusos dels poders econòmics i transnacionals que s’han apropiat de la producció d’energia al seu territori. Permetrà recuperar de mans privades la gestió del servei d’electricitat i assegurar l’accés a llum sense talls per aquesta comunitat. Gràcies als avals recollits, el projecte ja està en marxa i les obres avancen a bon ritme. Us animem a seguir el “Diario del proyecto” a la seva pàgina web.
Veniu a veure el documental i participeu del debat posterior.
Les migracions han estat sempre presents a la història de la humanitat. Molt sovint han estat provocades per motivacions molt variades entre les quals, i de manera molt significativa, ha estat fugir de situacions de fam o de violència, si no d’ambdues. Espanya ha passat per llargs periodes de temps expulsant centenars de milers de persones cap a altres països.
Des de fa uns anys, Espanya és receptora de migrants provinents de Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i Europa. La Unió Europa s’ha desentès de les greus conseqüències que el colonialisme ha causat en altres continents i lluny de tractar de revertir-les ha continuat beneficiant-se de l’apropiació de les seves riqueses.
El llibre recull en diversos articles de diferents autores els problemes de les persones migrants i la manca de drets que pateixen. Llibre imprescindible per adonar-se de la magnitud del dany que causa la política de reforç de fronteres i l’economia depredadora.
Presentació i debat d’una qüestió viva, ben punyent i què ens qüestiona la nostra societat europea.
No falteu a aquesta cita : dilluns dia 11 de desembre, a les 6:30 al Casal Mas Guinardó.
Tindrem a dues persones expertes en els problemes de les migracions i que han acumulat experiència i coneixement:
Brian Anglo, és llicenciat en Psicologia i Filosofia per la Universitat d’Oxford. Nascut a Anglaterra al si d’una família d’origen immigrant. Resideix a Catalunya des de fa més de 30 anys. Com a activista polític i social, és membre de Papers i Drets per a Tothom i d’Anticapitalistes.
Natàlia Caicedo Camacho és professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Doctora en Dret amb esment europeu per la Universitat de Barcelona (2012). Des del 2006 és membre de l’Institut de Dret Públic i des del 2018, coordinadora de l’Informe comunitats autònomes. Les seves àrees de recerca són la immigració, els drets socials i el dret autonòmic.
Tindrem amb nosaltres educadors i joves de la Llar d’Oportunitas i de Superacció que ens explicaran la seva tasca en favor de la integràció i inclussió dels joves migrans a la nostra ciutat.
Aquest llibre té un plantejament senzill. El fet de voler moure’s pel planeta, el que ara es diu «migrar», no requereix ni explicació ni justificació. Allò que és inhumà, allò que cal explicar —i denunciar— són les barreres que s’han construït per impedir aquest moviment. Veus molt diverses —del nord i el sud global, de persones migrades, de l’activisme antiracista, del món acadèmic…— tracten diferents aspectes de la qüestió, cadascuna des de la seva situació pròpia. El que comparteixen és el rebuig a les polítiques letals i racistes actuals. El llibre explica que no existeix un problema de migració, sinó un problema de fronteres, de lleis discriminatòries. Cal acabar amb aquesta negació dels drets de les persones i reivindicar l’obertura de les fronteres d’un món desigual.
La Xerrada i posterior debat es va centrar en una crítica amb dades sobre la impossibilitat de seguir pensant en una ampliació de les infraestructures existents: aeroport, port, vies destinades a facilitar la mobilitat en transport privat… Pel contrari cal estudiar les alternatives que obrim pas a un nou model de desenvolupament que tingui cura del medi ambient i de la salt de les persones.
La ponent de Plataforma Zeroport no va poder assistir i en el seu lloc va intervenir en nom de Zeroport la Jus. Veieu la gravació! Dieu la vostra en els comentaris del bloc.
Dilluns 9 d’octubre a les 18.30 a la sala d’actes del Mas Guinardó. Plaça Salvador Riera de Barcelona.
La xerrada i posterior debat tractarà d’abordar les macro-infraestructures que amenacen Barcelona: aeroport, 4rt cinturó, terminals portuàries… Però també fent referència a les micro-infraestructures amb les quals es relacionen com el sistema viari. Introduir l’alternativa d’una reconversió de la matriu productiva de la conurbació de Barcelona, dins la que s’inclou la indústria turística i hotelera, i el model de ciutat de serveis.
Comptarem amb OLGA PRADAS, de la Plataforma Zeroport i amb David Soler membre del Garrofer i de l’Assemblea de Barris pel decreixement turístic.
Els assistents rebran gratuïtament el llibre d’en Josep Cabayol: “En guerra per la vida. Crisi climàtica i transformació social” que també es pot trobar a https://montaber.es/libro/en-guerra-per-la-vida/
En Josep Cabayol va col·laborar diversos cops amb el Garrofer sempre en xerrades referents a aspectes punyents del canvi climàtic, la contaminació mediambiental i la necessitat de superar el model de producció capitalista per fer-hi front.
Contra el Hard Rock, el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i del port!
EL GARROFER espai de debat 